RAINU

Ja fa uns quants anys que em venia de gust aprendre a cosir, per poder-me fer la meva roba, i ara amb la petitona també tenia ganes de poder-li fer coses a ella.

Fins fa uns pocs mesos, era un tema que el tenia pendent, i aleshores vaig descobrir la Pantigana .

Dins del "Cosim plegades" de gener, plantejava l'elaboració d'una dessuadora que em va agradar moltíssim pel seu disseny, i em vaig llençar a la piscina. He de dir que estic súper orgullosa de la meva primera confecció, que va incloure la modificació del patró (cosa que a priori em feia molt de respecte per por a que em quedés o bé massa estreta o bé massa gran). He de dir que em queda perfectament ajustada a la meva mida, així que és tot un èxit!. També m'agrada com he triat els colors de les teles (dessuadora d'hivern negra, samarreta verda i punys verds). Vaja, que estic encantada de la vida amb el resultat i amb tot el que he après pel camí.

Aquí van algunes imatges  :)

Visita setmana 37 del part a casa i ginecòloga del CAP

La primera visita de la "recta final" ha estat molt satisfactòria. Vaig augmentant de pes, gairebé 70Kg ara mateix (el pes inicial era d'uns 58 Kg), la nena també va creixent bé: pes estimat 3-3.1Kg, possiblement arribi al part amb uns 3.5 Kg, completament normal.

Sembla que després de la "mala" notícia de l'ecografia del tercer trimestre fa tres setmanes, en què estava de natges, s'ha anat girant i ara està de cap per avall. Encara té lloc per moure's però segurament que no ho faci gaire. No està encaixada però encara hi ha temps per això i no és cap problema. L'únic és que està més aviat cap a la dreta i sembla que és millor a l'esquerra, els parts són una mica més ràpids si estan els nens a l'esquerra però igual surten bé tots, així que no em preocupa el tema.

D'altra banda, una bona notícia: ja no cal que segueixi amb el suplement de ferro. Estic bé, el normal per una dona embarassada. Sembla que els rangs de normalitat de les analítiques són per persones normals, per això sempre dóna "lleugera anèmia", perquè no compten que és una situació fisiològicament normal en un embaràs, ja que la sang es troba diluïda. Només amb el ferro a 9 o per sota ens hauríem de preocupar, i no és el cas, ja que per això m'he estat medicant aquests dos darrers mesos.

Fa un parell de setmanes, vam tenir visita amb la ginecòloga del CAP, per agafar mostres vaginals i anals (cultiu d'estreptococ, càndida i no sé què més). 

Va revisar els resultats de l'ecografia del tercer trimestre (tot bé), els de la darrera analítica (tot bé, lleugera anèmia que ja he comentat aquí dalt), el bebè estava amb el cul sota les meves costelles dretes i el cap sobre la meva cresta ilíaca esquerra, i encara amb molt d'espai per bellugar-se. La TA meva com sempre tirant a baixa, pes ok, etc.

L'única nota "negativa" de la visita va ser que després d'agafar-me les mostres pel cultiu la dona volia que em quedés en la mateixa postura (cames obertes a sobre dels suports de tortura, en pilotes, etc) per escoltar el batec fetal i mesurar l'alçada de l'úter. Li vaig dir que preferia baixar/tancar les cames, i la dona se'm va enfadar!! Intentant ser assertiva, li vaig repetir amablement que em sentiria més còmode i a gust amb les cames avall, i finalment em va "deixar"...Déu n'hi do!! Ella hauria preferit que em quedés allà posada en aquella postura denigrant, vergonyós. 

Fins aquí les dues darreres visites, aviat sabrem els resultats del cultiu...

Macarons variats (segon intent exitós)

 El primer intent de fer macarons va ser tot un èxit. A aquell, el van seguir uns quants més, no recordo so tres o quatre, que van desembocar en "macawrongs", per a desgràcia meva. 
Ara, a un mes de sortir de comptes, he decidit de fer la meva darrera incursió a la cuina amb aquesta recepta tan deliciosa com capritxosa.

No sé encara què ho fa que en algunes ocasions quedin bé i en d'altres malament, és terrible no tenir el control total sobre una recepta...sobretot si porta tanta feina com aquesta: és desesperant que després de tota la feinada et surti un xurro de macarons.

En aquesta ocasió només puc dir que vaig canviar de localització. Els vaig fer a casa dels meus pares, amb un forn nou de trinca, amb termostat digital i safata completament plana, finestres obertes en un dia d'estiu en què no hi havia una sensació especial de xafogor però tampoc diria que era un dia sec.

Vaig utilitzar unes clares d'ou que portaven unes 3 setmanes a la nevera dins d'una tassa ben tapada amb film transparent, són les clares que van sobrar del la recepta del gelat de macadàmia.

I aquí va la recepta, de nou. Intentaré posar més detalls que la vegada anterior, potser tenen a veure amb l'èxit d'aquesta vegada.

Ingredients:
200g de clara d'ou (de tres setmanes d'edat, tretes de la nevera potser entre 10-30 minuts abans d'utilitzar-les)
Un xorret de suc de llimona (completament a ull, diria que en gotes unes 8-10)
240g d'ametlla mòlta (del Parami, un paquet nou de trinca que he encetat per aquesta ocasió. Potser els macawrongs eren conseqüència de l'ús de paquets ja oberts i que portaven més humitat?)
400g de sucre glas (fet a casa amb el molinet)
70 g de sucre blanc

colorant alimentari en gel


Per al farcit:
Essència de gerds
Essència de roses
Vainilla en pols
Ratlladura de taronja
Ratlladura de llimona
Melmelada de gerds
Melmelada de taronja
Mantega (una tassa)
Sucre glass (4 tasses, aquest sí industrial)
Crema de llet (dues cullerades)

Procediment:
Primer que res, cal barrejar el sucre glas amb l'ametlla en un bol. Ho he remenat amb una cullera de fusta.

Després: muntar les clares a punt de neu amb les gotes de llimona, primer a mà, força estona, fins que queda tota una massa escumosa blanca. Aleshores, amb les varilles elèctriques a velocitat mitjana afegir gradualment el sucre blanc fins que quedi un merengue consistent, satinat i ferm. No batre més el compte, quan assoleixi el punt, parar.

Posar una quarta part de l'ametlla dins el merengue i remenar de fora endins perquè quedi ben integrat. No remenar més del necessari. Afegir la resta de quarts.
Repartir la massa en tants bols com sabors (5 en aquest cas) i afegir-hi els colorants i aromes pertinents. Fer-ho remenant el mínim imprescindible.

Agafar mànigues pastisseres d'un sol ús i omplir cada una amb un tipus de massa.

Preparar paper vegetal (del supermercat, no recordo la marca però diu a la capsa que duu un recobriment de silicona) a la safata de forn i anar posant cercles de massa de 2-3 cm de diàmetre espaiats un parell de cm entre ells amb la màniga pastissera. Després, colpejar la safata contra el marbre per fer emergir bombolles d'aire de la massa i punxar-les amb un escuradents.

Deixar reposar la massa fins que en tocar les porcions es noti una pel.lícula ferma que fa que no s'enganxi la massa al dit. Això pot trigar ben bé una hora. Millor no mirar el rellotge i tenir paciència fins que estiguem segurs que ja ha creat la pel.lícula. Aquest pas és important.

Un cop la massa ha reposat, s'han de coure al forn a 135ºC uns 15-20'. La veritat és que cada forn és un món, i en aquest cas la temperatura ideal (corregida després d'una primera fornada de macarons una mica esquerdats) ha sigut amb el forn a dalt i a baix, sense ventilador, a 130ºC 20'.

Un cop fora del forn, s'han de deixar refredar fins que es desenganxin bé del paper. Si queden els peus enganxats perquè estan crus, tornar-los a posar una estona més al forn (és el que vaig fer amb la primera fornada, la resta van sortir bé a la primera).

Farciment:

barrejar la mantega amb el sucre glas i la crema de llet. Repartir la massa en tants bols com sabors i afegir-hi les aromes i colorants pertinents.
Ara només cal farcir els macarons enganxant dues meitats amb la crema al mig i deixar-los reposar 48h, que és el temps òptim que triguen a madurar

COCA DE SANT JOAN

L'any passat vaig fer una coca per Sant Joan, però no va quedar especialment bona perquè el llevat que vaig utilitzar estava una mica caducat i força mort...va resultar una coca no dolenta de gust però de textura força seca i més aviat dura.
Aquest any m'havia proposat de fer una coca com Déu mana. Casualment el dimecres abans de Sant Joan, veient els matins de TV3, explicaven com fer la coca en base a una recepta de l'Ada Parellada. El que em va tirar enrere en un principi és el fet que no duia massa mare, però vaig extreure'n dos trucs per a una bona coca:
1. Posar els pinyons en remull per tal que en coure'ls al forn no es socarrimessin.
2. Posar sucre barrejat amb aigua (no molta, ha de quedar una pasta blanquinosa i espessa) per sobre la coca per fer aquella crosteta de sucre tan bona.

En fi, arribat el dia de la revetlla vaig començar a buscar per internet alguna recepta que em convencés, i vaig topar amb un bloc que cantava meravelles de la recepta de l'Ada Parellada, la que per la tele no m'havia acabat de convèncer. Estava dubtant entre aquesta, sense massa mare, i una amb massa mare de l'Isma Prados (per cert, casualment el seu últim llibre es diu com el meu blog de cuina de capçalera: Cocina Para Emancipados, del qual també hi ha un llibre que es va publicar molt abans que el de l'Isma). 


Bé, tornant al tema: vist que al bloc aquell en parlava bé de la recepta de l'Ada Parellada, vaig decidir de donar-li una oportunitat. És LA MILLOR DECISIÓ que podia haver pres :-)


Aquí va, doncs, la recepta (copio, amb alguns retocs fent un mix, del blog de l'Ada i de Eva Cuinera):


INGREDIENTS
500 g farina de força (he utilitzat la Gallo, al paquet hi diu "harina de repostería" i "harina de fuerza", i als ingredients posa que duu farina i gluten)

200 g llet sencera

100 g sucre blanc

10 g de sal

120 gr. de mantega a temperatura ambient

1 ou mitjà

60 g llevat premsat

20 gr d’aigua de tarongina

La ratlladura d'una llimona i d'una taronja

PROCEDIMENT

Posar la llet en un got, donar-li un cop de microones perquè estigui una mica tèbia, afegir-hi el llevat i remenar fins que quedi ben dissolt.

En un bol posar la resta d'ingredients excepte la mantega i anar amassant mentre afegim la llet poc a poc. Anar pastant a mà. Queda una massa molt enganxifosa, sembla que li falti farina però no se n'hi ha de posar més. Als 5-10 minuts la vaig treure del bol i la vaig seguir pastant sobre el marbre de la cuina (sense enfarinar ni res). En total cal pastar-la 30 minuts. Els primers 20 minuts són horribles perquè la massa s'enganxa per tot arreu. Aleshores sembla que ja no enganxa tant, i quan ja fa els 30 minuts de pastat la massa ja no enganxa enlloc i les mans queden prou netes.

Ara cal afegir-hi la mantega: jo la hi vaig posar en unes 4 tongades, embolicant-la amb la massa i després pastant fins que estigués ben incorporada. En aquest punt, la deixem llevar 15 minuts (a sobre del marbre i tapada amb un drap de cuina).

A continuació, partim la massa en dos i estirem cada tros en forma de coca. Em van quedar dues coques de la mida de la safata del forn (un pèl més petites però vaja quasi de la mida de la safata).

Tapem les coques amb un drap i les deixem llevar 1 hora.

Passada l'hora, pintem la coca amb ou batut (jo li poso una mica de sucre a l'ou batut), hi posem les fruites confitades, els pinyons que han estat en remull tota l'estona prèvia, i el sucre barrejat amb aigua per sobre de tot plegat.

Les coem al forn a 180ºC durant 15 minuts. Jo vaig posar la safata a mitja alçada (les vaig coure per separat) amb el forn a dalt i a baix amb el ventilador, per la qual cosa vaig abaixar al temperatura a 165-170ºC.

El resultat és una coca extremadament esponjosa i deliciosa. Repetirem l'any que vé sense cap mena de dubte!!!

Macadamia nutt brittle toffee vanilla ice cream

Aquest mes de maig passat vam anar a la fira de Biocultura. No hi haviem estat mai abans, i la veritat, ho vam passar d'allò més bé! Tant la part de "coses" com la d'alimentació. Centrant-nos en la d'alimentació: vaig topar amb un stand on venien paquetets de 100g de vainilla per 12 euros. Ho vaig veure i vaig dir en veu alta "és impossible, està equivocat el preu!!" i la noia de la botiga es va girar i em va dir que no, que era correcte. Jo no podia deixar d'al·lucinar, perquè les comptades vegades que he comprat vainilla en rama m'ha sortit a més d'1€ la beina. I aquí n'hi havia com 30 a cada paquet. I fresques. No com les del súper que si intentes doblegar-les es trenquen. Aquestes es podien doblegar, trenar, anusar, el que vulguessis, i només per 12 euros 30 beines!!! Evidentment me'n vaig comprar un farcell (dies més tard em vaig penedir de no haver-ne comprat més, haurem d'esperar a l'any que vé).

Així que amb tanta vainilla fresca i regalada de preu ja no em fa cosa de gastar-la. I la primera recepta que he dut a terme amb la magnífica súper vainilla (que fa una olor que embriaga...) és aquest gelat de vainilla amb nous de macadàmia caramelitzades i toffee. El de la Hägen Dazs és el preferit de casa, així que era tot un repte intentar emular-lo. Val a dir que el repte ha estat superat i el gelat obtingut iguala (i podriem valorar si també supera) el de la marca aquesta.

 La recepta, però, no és meva del tot. He combinat dues receptes d'un dels meus blogs de capçalera per al gelat de vainilla i el toffee. El caramelitzat és meu. Així doncs, anem per parts:

CREMA DE VAINILLA (base del gelat)
1 cup de llet sencera
3/4 cup de sucre500ml de nata per muntar (de la Central Lechera Asturiana, 35.1%m.g.)
7 rovells d'ou (mida M)
3/4 tsp d'extracte de vainilla

1 beina de vainilla

Preparació:
Posem en una cassoleta la llet, el sucre, la meitat de la nata i la sal. Ho escalfem sense que arribi a bullir i ho retirem del foc.
Tallem la vainilla longitudinalment, traiem les llavors i les afegim a la llet. També hi posem la beina buida i deixem infusionar com a mínim 30 minuts.
Passat aquest temps, batem els rovells i anem afegint la llet infusionada mentre seguim batent. Ho tornem a posar a la cassoleta i la posem al foc, sense que arribi a bullir, fins que espesseixi. Sabrem que està quan en treure la cullera de fusta de la crema, si passem el dit pel revers, queda la marca permanent (les vores de la crema no s'ajunten).
Ho retirem del foc, afegim l'extracte de vainilla, la resta de la nata i ho deixem refredar. Quan estigui fred, retirem la beina de vainilla (la podem rentar, eixugar i posar-la dins del pot on guardem el sucre o dins d'una llauna de tè per donar aroma).

TOFFEE
2/3 cup de sucre
1 tsp suc de llimona
250 ml de nata per muntar (31.5% m.g.)
2 tbsp mantega

Preparació
Posem en una paella antiadherent el sucre amb el suc de llimona fins que caramelitzi. Afegim la nata i remenem fins que el caramel es torni a desfer i deixem bullir, sempre remenant, uns 5 minuts. Retirem del foc, afegim la mantega, remenem i deixem refredar.

NOUS DE MACADÀMIA CARAMELITZADES
Mig paquet de nous de macadàmia sense sal (de les que venen al Caprabo)
Sucre (a ull)
Preparació
Fem les nous a miques (de la mida desitjada per trobar després dins el gelat), jo les embolico amb un drap de cuina i les colpejo amb el corró. Una opció més fàcil potser seria amb el morter.
Posem el sucre a una paella antiadherent, a foc mig-fort, i quan el sucre comenci a caramelitzar, afegim les nous trossejades i remenem per tal que quedin ben recobertes en el caramel.
Quan agafa el color àmbar, retirar del foc i posar el contingut de la paella en un tapet de silicona o en paper de cuina. Deixem refredar, quedarà com una rajola de torró d'alacant (tot amalgamat). Ho posem en un morter i ho colpegem perquè quedi altre cop tot a trossets.

PREPARACIÓ DEL GELAT
Posem la crema de vainilla en un recipient de més d'un litre de capacitat que sigui apte per al congelador (jo he utilitzat un tupper de 2l de capacitat) i la posem a congelar.
Durant la primera hora, traiem la crema del congelador cada 15-20 minuts, la remenem amb una cullera de fusta i la tornem al congelador. Això és per trencar els cristalls de gel que es formen al congelar, com més sovint i durant més estona ho fem, més cremós quedarà el gelat.
Durant les següents 3 hores, repetir l'operació de treure del congelador i batre cada 30-45 minuts (jo no he sigut gaire estricte i ha quedat el gelat perfecte). La darrera vegada, ja es veurà que el gelat té la textura més cremosa. Aquí afegirem les nous de macadàmia caramelitzades i remenem. Després, amb una màniga pastissera, afegim el toffee i també remenem. Per rematar-ho, el darrer afegit de toffee l'he posat amb una punta de màniga pastissera de les de farcir, he punxat el gelat i he anat deixant el fil de toffee per dins de la crema. Ara ja el podem tornar al congelador definitivament, i en unes hores (en aquest cas tota la nit) ja estarà llest per ser disfrutat.

Segona visita amb la llevadora del part a casa

Fa un parell de setmanes vam tenir la segona visita amb la llevadora del part a casa. Va ser, com sempre, molt interessant:

Em va portar unes herbes per fer infusions:
D'una banda, cua de cavall per infusionar amb farigola, que utilitzarem per fer rentats vaginals després del part i també com a calmant/antiinflamatori.
D'altra banda, fulla de gerdera, que és un tònic uterí. Una amiga que en va prendre el mes abans de parir, diu que va dilatar molt bé i molt ràpid. Mai sabrem com hauria anat sense prendre la infusió...però no costa res de provar-ho!

Vam fer seguiment dels paràmetres de sempre: pressió arterial (bé tirant a baixa com sempre), alçada de l'úter (creixent correctament), batec fetal (correcte també) i orina (correcte també, ni rastre de la proteïnúria!).

També ens va estar explicant detalls interessants sobre el part: com l'adrenalina inhibeix tot el procés, anul·lant l'acció de l'oxitocina, de manera que la proximitat o no proximitat del pare/llevadora/altres pot afectar afavorint o inhibint el part. Molt curiós! La conclusió: cal estar relaxada i a gust amb l'entorn al 100%  per tal que tot vagi bé :)

Segona visita amb la ginecòloga del CAP

La segona visita amb la ginecòloga del CAP va ser dos dies deprés que la primera amb la llevadora del part a casa.
Va anar bé, en el sentit que (quasi) tot està bé: tensió arterial meva, batec fetal, alçada de l'úter (igual que dos dies abans).
Fonts de (semi)preocupació:
1. ORINA: ara resulta que tinc proteïnúria. La ginecòloga no li va donar massa importància, em va dir que reduís el consum de sal. El tema és que de sal no en consumeixo gaire, però vaja, ara intentaré prendre'n encara menys. Però...vaig cometre un error, una cosa que ja sé que no s'ha de fer mai: buscar informació mèdica per internet quan vaig tornar a casa. Bàsicament em vaig espantar molt amb el que vaig llegir, així que ho vaig deixar estar, perquè la proteïnúria podria ser símptoma de la tira de malalties, entre elles insuficiència renal i preeclàmpsia.
Reflexió: dos dies abans amb la tira que em vaig fer a casa la proteïnúria era negativa, així que potser no és tan greu el tema. Consultant amb la llevadora del part a casa, em va dir que podia sortir positiva si feia temps que no bebia aigua...i la cosa és que era una mostra d'orina de després de llevar-me pel matí, amb la qual cosa no havia begut aigua en 8 - 10 hores i estava força concentrada. Això em va tranquil.litzar una mica, juntament amb el fet que seria problemàtic si anés lligada a presència d'enema als peus i cames, cosa que no tinc.
Conclusió: de moment estic tranquil.la, intentaré reduir la sal per si de cas i llestos.
2. EL PES: altre cop el tema que em toca els nassos com cap altre. Què pesats!!!!!!!!!!!!! Aquí la ginecòloga em va ficar bronca (més subtilment que la llevadora, s'ha de reconèixer) perquè no havia guanyat pes respecte la darrera pesada, em va preguntar si no menjo...a mi!!!!! que si no menjo??? menjo fins que quedo tipa i més, com tota la meva vida he fet!!!! Si bé és cert que ara m'atipo abans, com si l'estómac s'hagués fet una mica més petit (de fet, està comprimit per l'úter i altres òrgans que s'han desplaçat, ja és normal). En tot cas, em va dir que mengés més però que no em dediqués a menjar porqueries de bolleria industrial, etc, sinó que esmorzés i berenés millor. Això ho aplaudeixo: com a mínim no incita les embarassades a convertir-se en menjadores compulsives de porqueria.
Fins aquí tot ok. No esmorzo gaire els dies que vaig a treballar pel matí, i la resta de la setmana depen dels dies. I berenar, no bereno quasi mai. Així que en realitat no hi fa res si esmorzo més fort i bereno cada dia. Ara bé, no m'obligaré a menjar si veig que no tinc gana, que el cos és savi...a més si menjo massa ho vomito tot, de manera que berenar per treure-ho després és absurd.
Tornant a la valoració del pes, les premisses de la ginecòloga van ser:
a. No has guanyat pes respecte la darrera vegada.
b. No es poden comparar pesades en balances diferents.
i la conclusió:
c. No guanyes pes i per tant has de menjar més.
Reflexió: en arribar a casa em miro el carnet d'embaràs:
Febrer (ginecòloga): 59.8Kg
Març (llevadora): 62.5 Kg
Abril (ginecòloga): 62.5 Kg
Així doncs, si bé és cert que peso igual que el març, és en una balança diferent, i per tant com ella mateixa va dir no es pot comparar. I comparant balances iguals, de 59.8 a 62.5 hi van gairebé 3Kg en 3 mesos, per tant SÍ que he guanyat pes segons la balança de la seva consulta, que és amb la que hem de comparar. Aleshores, en què quedem, guanyo pes o no? Era una bronca justificada o no?
Conclusió 1: segons la premissa b. hem de concloure que sí que he guanyat pes. Per tant, esmorzaré i berenaré millor, sempre segons la gana que tingui i confiant en el meu cos que és savi i passo altre cop de preocupar-me més del necessari (que de moment és gens ni mica).
Conclusió 2: aquesta dona es contradiu quan la seva bronca vé derivada d'una comparació que segons ella no es pot fer.
Conclusió 3: potser no sap llegir les dades que hi ha anotades al carnet d'embaràs i es pensa que al març em va pesar ella mateixa?