Crema de llenties vermelles

Sempre que viatjo m'agrada degustar la gastronomia local, ja que representa descobrir nous plats i nous sabors (excepte a Anglaterra, on tret de l'Apple Crumble no he estat capaç de descobrir res interessant culinàriament parlant). Així, del viatge a Turquia em quedo amb l'agradable sorpresa de redescobrir com de bones poden ser les llenties amb el Kirmizi Mercimek Çorbasi, és a dir, la sopa de llentia vermella, un entrant que vàrem poder degustar en diverses ocasions i que em va meravellar. Ara ja puc menjar llenties amb un plat que no sigui l'"arròs amb llenties" de tota la vida.

Després de buscar molt, a turkishcookbook.com vaig trobar la recepta que em va fer més el pes. 

Aquí va la meva manera particular de fer-la, ja que alguns ingredients de l'original no els tinc. Surt prou quantitat per dos plats de sopa generosos:

Ingredients per la sopa:

1 tassa de llentia vermella (que sigui de cultiu ecològic si us plau per respecte a la pròpia salut i del medi ambient. A l'Esclat en tenen al mateix lloc que la quinoa, l'arròs salvatge i els productes "dietètics". En altres supermercats no sé, i als paquis/àrabs/indis/xino-de-Balmes també en tenen però no crec que sigui de cultiu ecològic).

1 ceba tallada a mitges llunes la recepta original diu picada, però com que després s'ha de bullir, la veritat que la tallo amb els talls que donen menys feina: mitges llunes, quarts, juliana...tant és, no noto la diferència al final.

1 pastanaga petita o mitjana picada

1 cullerada de tomàquet triturat de llauna (depenent del dia, segons les existències disponibles, he fet servir tomàquet de llauna, tomàquet natural tallat a daus o tomàquet fregit de llauna...no he notat diferències substancials en el sabor final)

1 culleradeta de concentrat de pebrot vermell No sé si aquí en venen d'això, jo ho substitueixo per concentrat de tomàquet, una vegada hi vaig posar felfal mathunn casolà coincidint que en tenia unes sobres a la nevera i, finalment, penso que una bona opció podria ser nyora, però aquesta l'he feta encara. En tot cas, no li noto la diferència, però clar, no puc comparar amb l'original perquè no sé on aconseguir concentrat de pebrot.

3 tasses de brou de pollastre i verdures o bé 3 tasses d'aigua i un cub i mig d'avecrem. La recepta original requereix la versió aigua+avecrem, però a l'hivern, tenint brou casolà, quines ganes de fer l'altra opció...el que sí que és cert és que amb l'avecrem queda molt bona: la culpa no és del cha-cha-chá, sinó del ditxós glutamat...què hi farem...

Per la guarnició (amb aquestes quantitats n'hi ha de sobres):

1 cullerada de mantega

1 cullerada de pebre vermell dolç

2 caienes

Aquestes quantitats són molt orientatives, si es vol més picant s'hi pot posar pebre vermell picant i més caiena...una mica al gust del consumidor, vaja.

Procediment:

Normalment poso un raig d'oli al fons d'una olla mitjana i hi tiro la pastanaga a foc mig-fort que enrosseixi una mica. Després, a mig enrossir la pastanaga, hi poso la ceba que s'estovi i caramelitzi una mica. (tot això és optatiu, es pot posar a bullir directament tots els ingredients junts, però penso que l'enrossiment de les verdures li dona més bon gust a la sopa).

Mentrestant, cal posar les llenties en un colador i rentar-les bé sota el raig a la pica. Un cop ben netes, deixar-les escórrer.

Quan les verdures estiguin ja tovetes, abocar-hi el brou (o H2O+avecrem), les llenties i la resta d'ingredients. Dur a ebullició i baixar el foc mig-baix i deixar que faci xup-xup uns 20 minuts.

Amb la cocció, les llenties totes soles es van desfent. Després dels 20 minuts, apagar el foc i triturar amb el minipimer. Servir en un plat fondo.

Per a la guarnició: escalfar la mantega en una paella fins que estigui desfeta, posar-hi el pebre vermell i la caiena esmicolada (després millor rentar les mans, perquè si ens les posem a la boca o als ulls amb restes invisibles de caiena, patirem). Quan la mantega comenci a bullir, posar per sobre de la sopa.

El millor tiramisú (per als qui no ens agrada el cafè)

Aquesta recepta està dedicada a la S.G., una noieta que té quasi la mateixa edat que la meva germana petita i que diu que no cuina...ja té edat per començar a intentar-ho i no hi ha res millor per introduir-se en el meravellós món de la cuina amb un magnífic postre que deixarà tothom al.lucinat :-)

Ara mateix no tinc fotos, però la propera vegada que faci un tiramisú les penjaré aquí per il.lustrar la recepta.

Ingredients:

4 ous, separem rovells de les clares sense que els rovells es petin, sinó les clares no es muntaran.
1 terrina i mitja de formatge mascarpone (les venen al supermercat, a la mateixa nevera que el philadelphia i normalment és de la marca Santa Lucía, però n'hi ha d'altres).
3 paquets de melindros de "la bella easo" o similars (segurament en sobrin, però és millor que no pas que en faltin!)
Sucre
Un sobre de Nescafé
Llet
Colacao o nesquick
una rajola de xocolata negra
conyac

Preparació:

En un bol gran hi posem les clares i les muntem a punt de neu amb les varilles elèctriques (sabrem que estan a punt perquè si posem el bol cap per avall les clares no cauen ni es belluguen). Quan ja estan muntades, jo hi tiro una o dues cullerades de sucre i ho bato una mica més, per fer un merengue una mica més ferm.

En un altre bol gran batem els rovells amb 3-4 cullerades de sucre (al gust) fins que quedi blanquinós i esponjós, hi afegim un raig de conyac (al gust, que dóni una mica d'aroma però que no se senti molta fortor a alcohol), barregem bé i hi afegim el mascarpone. Ho remenem bé fins que quedi ben homogeni. Hi afegim les clares muntades i ho anem remenant amb cura fins que quedi tot ben integrat.

Ara agafem un plat fondo, hi posem llet i l'escalfem una mica al microones. Hi tirem una mica de nescafè del sobre, que quedi de color marronet però no molt, per donar-li una mica d'aroma de cafè, però no massa (un truc infalible és anar olorant fins que ens sembli que està bé, si ens passem de cafè, hi podem tirar més llet per diluir-lo). També hi tirem un raig de conyac (amb l'olfacte hem de sentir una olor de cafè i conyac al 50%).

Ara necessitarem una font (jo faig servir una font de pyrex rectangular  però es pot utilitzar un tupper o un motllo de pastís) per muntar el tiramisú.

Primer, suquem els melindros plans al cafè amb llet. Cal anar amb compte que no quedin massa xops, sinó un cop col.locats a la font regalimaran i quedarà una bassa de líquid al fons. Els anem sucant d'un en un i els anem col.locant que cobreixin tota la base de la font. Ara, per sobre els melindros hi posem una capa de la crema de mascarpone. Per sobre, espolvoregem amb el colacao o nesquick (jo utilitzo un colador per a fer-ho). Suquem més melindros i posem una altra capa de melindros a sobre del colacao, tornem a cobrir-los amb crema de mascarpone i colacao. Depenent de l'alçària de la font podem fer encara un tercer pis. Quan decidim acabar-ho, un cop posem la darrera capa de colacao, fem virutes de xocolata rascant la rajola amb un pelador de patates (o amb un ganivet ben esmolat si no tenim pelador).

Finalment, cal deixar reposar el tiramisú a la nevera unes 3 o 4 hores com a mínim per tal que s'assenti bé. Queda molt millor si ho preparem d'un dia per l'endemà.

Si quan el tastem el trobem massa dolç, massa poc, o amb més gust de cafè del que voldríem, simplement a la propera vegada ajustem les quantitats al nostre gust :-))

Bon profit!!!!

Crema de vainilla amb raviolis de xocolata farcits de melmelada de pera

Fa ja unes setmanes que vaig fer aquesta recepta però fins ara no havia tingut temps de posar-me a escriure-la. És una mica llarga ja que en realitat són tres receptes en una.

Comencem amb la crema de vainilla, adaptada del llibre "Pasión por el chocolate".

300 ml de nata líquida (de la de muntar)
3 rovells d'ous mitjans
60 g de sucre glas
1 beina de vainilla natural

Procediment:
En primer lloc, cal posar la nata líquida en un pot de cuina. A continuació, cal obrir la vainilla, treure'n les llavors i afegir-ho tot a la nata líquida (beina i llavors). Aleshores, escalfar la llet amb la vainilla a dins, sense que arribi a bullir.

D'altra banda, batre els rovells amb el sucre fins que blanquegi i dobli el volum. Aleshores, afegir-hi la llet poc a poc i remenant constantment. Abocar la mescla al pot altre cop i posar a foc fort remenant constantment amb una cullera de fusta. Sabrem quan està llesta perquè al dors de la cullera, en passar-hi el dit, quedarà la marca.
Deixar refredar.

Seguim amb la melmelada:

Peres
Sucre
Canyella en branca (opcional)
Poma (opcional)
Un rajolí d'aigua
Un raig de suc de llimona.

Pesar les peres i posar la mateixa quantitat (o una mica menys) de sucre en un pot. Afegir-hi les peres pelades i trossejades i la resta d'ingredients. Posar a foc fort fins que arranqui el bull i baixar a foc mig. Deixar que vagi fent fins que espessi una mica. Realment, al gust del consumidor i el temps dependrà de les mides qui haguem utilitzat. Si volem conservar la melmelada, bullir un pot, treure'l quan la melmelada estigui a punt i deixar-lo cap per avall sobre un drap de cuina net. Omplir-lo amb compte de melmelada, tapar ben fort i deixar refredar cap per avall. Hi ha qui li dóna un bull un cop ple per assegurar que aguanti. Jo no ho he fet mai i no he tingut problemes, però tampoc han sigut melmelades que hagin durat gaires mesos jejeje

Finalment la pasta (valors aproximats perquè no m'ho vaig apuntar i ara no recordo gaire què vaig fer):

180 g de farina
30 g de cacau pur (del de llauna marca Valor)
25 g de sucre
2 ous

Amassar tots els ingredients junts, embolicar amb film transparent i deixar reposar una hora a la nevera.
Passar la pasta per la màquina (la meva és una Imperia) fins al gruix núm.3 o 2 (de 6).

De la tira de pasta que surt, fer-ne dues meitats. Disposar muntanyetes de melmelada ben espaiades, tapar amb l'altra meitat de pasta, pressionar bé per treure l'aire, tallar amb un tallador de raviolis i bullir-los uns minuts.

Muntatge del plat:

En un plat fondo, posar-hi dos dits de crema de vainilla i a sobre surant un parell o tres de raviolis. Servir fred.