Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espinacs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espinacs. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de febrer del 2011

Segona collita d'espinacs

Els espinacs han anat creixent i ja ens ha permès de tornar-ne a collir:

Alguns ben crescuts, d'altres més baby










La primera collita els vam fer saltejats al wok, però es van coure massa i van quedar en un no-res.
En aquesta ocasió els vàrem menjar crus, i teniem bons motius:
-Salmó fumat a la nevera a punt de caducar.
-No teniem enciam.
Conclusió: amanida d'espinacs amb salmó fumat, tomàquet, panses i formatge de cabra regat amb crema balsàmica de Mòdena.

dissabte, 6 de novembre del 2010

L'hort del balcó

Fa un mes del darrer post. Les plantes han anat creixent i donant fruit, que encara està verd. La tomaquera més gran ja té dos inflorescències amb fruit (verd), i de les més petites, 4, n'hi ha dues que ja estan en flor també.

Pel que fa als espinacs, estan tan atapeïts que els costa créixer. Em penso que en colliré uns quants perquè els altres tinguin més espai.

L'alfàbrega ens està regalant unes amanides delicioses: tomàquet madur tallat a rodanxes cobert de la següent vinagreta: oli d'oliva extra verge + vinagre balsàmic + un grapat de fulles d'alfàbrega ben picades + all picat. Per acabar de donar el toc final a l'amanida li tirem per sobre una mica de sal maldon i encenalls de parmesà. Un entrant senzill però espectacular!

El julivert va treient brots nous, i anem tallant branques per a tot allò que calgui: taboulé, seitons en vinagre, rovellons saltejats, bunyols de bacallà...

També tenim novetats: pastanagues i enciams. Estan molt juntets, així que un dia d'aquests els haurem d'esclarir. De moment, però, els deixo fer.

Ah, i tornant a les tomaqueres: resulta que el dia que va fer tant de vent, una de les tomaqueres es va tombar tant que la tija es va partir per la meitat, no del tot, però quasi. La posava dreta però igualment amb els dies es va començar a pansir-se. Així que li vaig donar un cop de mà, un recurs desesperat: vaig amuntegar terra per sobre d'on estava trencada, amb l'esperança que treiés arrels des d'aquella alçada de la tija (a uns 4 dits per sobre el nivell normal de la terra). Doncs bé, aquesta és una lluitadora, i ha tret arrels caulinars!!!! Va passar encara uns dies pansida, però poc a poc ha anat recuperant la turgència i ara ja està tota cofoia. Estic molt contenta per ella.


Deixo aquí algunes fotografies de l'estat actual del nostre petit hort (el boli és per poder tenir una referència de la mida de les coses):


Els primers tomàquets!

Els espinacs (baby, perquè encara són petitons)
Aquí hi tenim els enciams i pastanagues

Una altra de les tomaqueres amb flors i algun tomaquet incipient

Vista general de tot l'hort