Escric aquesta entrada amb una manteta elèctrica al coll: sembla que la meva hèrnia té ganes de recordar-me, amb 5 dies de retard, el 2n aniversari de la nostra convivència.
Per què fer un blog...no tinc resposta encara. Suposo que és una manera més d'expressar els pensaments d'un mateix. Encara no sé ben bé com ho enfocaré, si tipus "diari personal" o bé "divulgatiu" sobre els temes que m'interessen, o bé d'"opinió" sobre qüestions d'actualitat...o potser faré les tres coses barrejades.
Respecte la primera tinc reserves, perquè és com una mena d'exhibicionisme del qual no sé si vull participar.
Respecte la segona, m'agrada la idea, però no sé si tindré prou temps per dedicar-m'hi, al cap i a la fi un blog ha de ser una cosa dinàmica. Si no, mor, i no vull tenir un blog mort.
Sobre la tercera, em pregunto si val la pena...serà com els debats que tinc amb la família o amics però en plan monòleg. Les meves opinions, tot i que respectables, no sé si valen tant la pena com per ser publicades ja que no crec que arribin mai a "generar opinió" jejejejeje (és un riure tontorrón com el del Shin Chan que va per dins, fa gràcia pensar com si jo fos algú que sí te opinions ben formades com les de...let's say A.B. [no m'atreveixo a escriure el nom, no sigui que algú es pensi que em vull comparar, per l'amor de Déu que no!! és simplement un referent enyorat]).
Quina és la conclusió de tota la parrafada? ah, la primera opció de blog, a més de fer-me sentir exhibicionista, també em genera reserves pel fet d'escriure coses que no puguin agradar o puguin fer sentir malament a algú. Tots portem coses a dins que no diem obertament per discreció, per educació, per no ferir sensibilitats...la veritat és que em vindria molt de gust escriure el que penso d'alguns temes, però l'autocensura em deixaria amb molts posts en blanc.
I si una cosa no es diu a la cara, és lleig fer-ho per escrit, seria com anar per darrere. Aleshores em pregunto: seria lícit dir el que penso sense donar noms? parlar tant en general que no es pugui identificar de qui o de què parlo?? En cas que la resposta sigui sí, sí que es pot fer, igual em queda el dubte de si realment no seria idetificable, doncs la gent que em coneix bé segur que sabria reconèixer les situacions.
Conclusió: per ara seré prudent.
Apa, queda doncs inaugurat el meu blog.
