Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris macarons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris macarons. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de juliol del 2012

Macarons variats (segon intent exitós)


 El primer intent de fer macarons va ser tot un èxit. A aquell, el van seguir uns quants més, no recordo so tres o quatre, que van desembocar en "macawrongs", per a desgràcia meva. 
Ara, a un mes de sortir de comptes, he decidit de fer la meva darrera incursió a la cuina amb aquesta recepta tan deliciosa com capritxosa.

No sé encara què ho fa que en algunes ocasions quedin bé i en d'altres malament, és terrible no tenir el control total sobre una recepta...sobretot si porta tanta feina com aquesta: és desesperant que després de tota la feinada et surti un xurro de macarons.

En aquesta ocasió només puc dir que vaig canviar de localització. Els vaig fer a casa dels meus pares, amb un forn nou de trinca, amb termostat digital i safata completament plana, finestres obertes en un dia d'estiu en què no hi havia una sensació especial de xafogor però tampoc diria que era un dia sec.

Vaig utilitzar unes clares d'ou que portaven unes 3 setmanes a la nevera dins d'una tassa ben tapada amb film transparent, són les clares que van sobrar del la recepta del gelat de macadàmia.

I aquí va la recepta, de nou. Intentaré posar més detalls que la vegada anterior, potser tenen a veure amb l'èxit d'aquesta vegada.

Ingredients:
200g de clara d'ou (de tres setmanes d'edat, tretes de la nevera potser entre 10-30 minuts abans d'utilitzar-les)
Un xorret de suc de llimona (completament a ull, diria que en gotes unes 8-10)
240g d'ametlla mòlta (del Parami, un paquet nou de trinca que he encetat per aquesta ocasió. Potser els macawrongs eren conseqüència de l'ús de paquets ja oberts i que portaven més humitat?)
400g de sucre glas (fet a casa amb el molinet)
70 g de sucre blanc
colorant alimentari en gel


Per al farcit:
Essència de gerds
Essència de roses
Vainilla en pols
Ratlladura de taronja
Ratlladura de llimona
Melmelada de gerds
Melmelada de taronja
Mantega (una tassa)
Sucre glass (4 tasses, aquest sí industrial)
Crema de llet (dues cullerades)

Procediment:
Primer que res, cal barrejar el sucre glas amb l'ametlla en un bol. Ho he remenat amb una cullera de fusta.

Després: muntar les clares a punt de neu amb les gotes de llimona, primer a mà, força estona, fins que queda tota una massa escumosa blanca. Aleshores, amb les varilles elèctriques a velocitat mitjana afegir gradualment el sucre blanc fins que quedi un merengue consistent, satinat i ferm. No batre més el compte, quan assoleixi el punt, parar.

Posar una quarta part de l'ametlla dins el merengue i remenar de fora endins perquè quedi ben integrat. No remenar més del necessari. Afegir la resta de quarts.
Repartir la massa en tants bols com sabors (5 en aquest cas) i afegir-hi els colorants i aromes pertinents. Fer-ho remenant el mínim imprescindible.

Agafar mànigues pastisseres d'un sol ús i omplir cada una amb un tipus de massa.

Preparar paper vegetal (del supermercat, no recordo la marca però diu a la capsa que duu un recobriment de silicona) a la safata de forn i anar posant cercles de massa de 2-3 cm de diàmetre espaiats un parell de cm entre ells amb la màniga pastissera. Després, colpejar la safata contra el marbre per fer emergir bombolles d'aire de la massa i punxar-les amb un escuradents.

Deixar reposar la massa fins que en tocar les porcions es noti una pel.lícula ferma que fa que no s'enganxi la massa al dit. Això pot trigar ben bé una hora. Millor no mirar el rellotge i tenir paciència fins que estiguem segurs que ja ha creat la pel.lícula. Aquest pas és important.

Un cop la massa ha reposat, s'han de coure al forn a 135ºC uns 15-20'. La veritat és que cada forn és un món, i en aquest cas la temperatura ideal (corregida després d'una primera fornada de macarons una mica esquerdats) ha sigut amb el forn a dalt i a baix, sense ventilador, a 130ºC 20'.

Un cop fora del forn, s'han de deixar refredar fins que es desenganxin bé del paper. Si queden els peus enganxats perquè estan crus, tornar-los a posar una estona més al forn (és el que vaig fer amb la primera fornada, la resta van sortir bé a la primera).



Farciment:

barrejar la mantega amb el sucre glas i la crema de llet. Repartir la massa en tants bols com sabors i afegir-hi les aromes i colorants pertinents.
Ara només cal farcir els macarons enganxant dues meitats amb la crema al mig i deixar-los reposar 48h, que és el temps òptim que triguen a madurar


dissabte, 19 de març del 2011

Macarons de gerds i de taronja

Ja fa uns quants anys que vaig descobrir els macarrons, en deuria veure alguna fotografia en algun lloc i els seus colors vistosos em van enamorar. Més tard, ara deu fer uns tres anys, vaig tenir ocasió de tastar-los per primer cop en una ocasió que la meva mare en va comprar en una pastisseria empordanesa. Totes les meves expectatives es van acomplir i vaig proposar-me d'aprendre a fer-ne. Vaig investigar per internet i com més llegia, més pànic em feia: calia fer un almíbar a certa temperatura i no tinc (ni tinc intenció per ara de comprar-me'n) termòmetre de caramel, així que ho tenia pelut. Després vaig veure que hi havia la opció de fer-los sense l'almíbar però tampoc m'atrevia perquè per tot arreu llegia que la cocció o el repòs eren tan importants i tan delicats. Ahir, però, vaig ensopegar amb un blog que explicava molt bé com fer-los amb la tècnica sense almíbar. Fa un any que tenia comprada l'ametlla mòlta, així que aquest matí m'he decidit a treure'm aquesta espina que fa tant de temps que tinc clavada (quan em proposo de fer una nova recepta, no em quedo tranquil.la fins que la faig!).






Aquí va doncs la recepta, que bàsicament és la mateixa que la de l'enllaç d'abans amb petites adaptacions per qüestions de logística:

Macarons:
100 g de clara d'ou: fa quasi una setmana que tenia tres clares d'ou a la nevera (de la recepta de la crema de vainilla), feien una mica més de 100g, i vaig treure'n amb una cullereta fins que van fer-ne 100. Les vaig treure ahir unes quantes hores a sobre la cuina perquè la intenció era fer-ho ahir al vespre, però al final no, i les vaig tornar a posar a la nevera. Aquest matí les he tret uns 10 minuts abans de començar a muntar-les. Ahir, a més, els va caure un tomàquet a dins, però no ha impedit que muntessin bé.
2 gotes de llimona (que al final han estat tres o quatre perquè se m'ha anat la mà al exprimir la llimona) 
120 g d'ametlla mòlta (de l'Àrea de Guissona concretament)
200 g de sucre glas (fet a casa, no de l'industrial que duu midó...que sembla que pot interferir pel que he llegit)
35 g de sucre blanc
colorant alimentari en gel

Per al farcit:
Essència de gerds
La pell d'una taronja ratllada
2 C/ Melmelada de gerds
2C/ Melmelada de taronja
Mantega (mitja tassa)
Sucre glass (dues tasses)
Crema de llet (una cullerada)

Primer que res, cal barrejar el sucre glas amb l'ametlla en un bol. Teòricament s'ha de mesclar amb algun robot de cuina que no tinc o tamissar. No he fet cap de les dues coses, ho he remenat amb una cullera de fusta.
Després: muntar les clares a punt de neu amb les gotes de llimona, primer a mà i quan comença a blanquejar, amb les varilles elèctriques afegint-hi gradualment el sucre blanc fins que quedi un merengue consistent.
Posar una tercera part de l'ametlla dins el merengue i remenar perquè quedi ben integrat. Afegir el segon terç i procedir igual i finalment la resta d'ametlla i integrar-ho.

En aquest punt, he posat la meitat de la massa en un altre bol.

Bol 1: gust de taronja: hi he posat colorant perquè quedi taronja i la meitat de la pela d'una taronja ratllada.
Bol2: gust de gerds: hi he posat unes tres gotes d'essència de gerds i colorant rosa.

Bol1: he posat la massa en una màniga pastissera. Paper vegetal en dues safates de forn i he anat posant cercles de massa de 2-3 cm de diàmetre espaiats un parell de cm entre ells amb la màniga pastissera. Després he colpejat la safata contra el marbre per fer emergir bombolles d'aire de la massa i les he punxat amb un escuradents. Després: deixar reposar la massa una hora (hi ha receptes que diuen que 15' és suficient, però hi ha gent que per anar amb presses li han sortit malament i m'he volgut curar en salut).
Bol2: igual procediment.

Un cop la massa ha reposat, s'han de coure al forn a 135ºC uns 15-20'. La veritat és que cada forn és un món, i 
al final he vist que al meu amb 125-130ºC era suficient.

Un cop fora del forn, s'han de deixar reposar una hora abans de treure-les de la safata, però jo no ho he fet. No sé quina diferència faria.

Farciment:
barrejar la mantega amb el sucre glas i la crema de llet. Aquí he repartit la massa en dos bols, en un hi he posat la melmelada de taronja, la meitat de la pela de la taronja ratllada i colorant taronja. A l'altre, melmelada de gerds, un parell de gotes d'essència i colorant rosa.

Ara només cal farcir els macarons enganxant dues meitats amb la crema al mig i deixar-los reposar mínim 24h.