Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tomaquera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tomaquera. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de febrer del 2011

Tomàquet amanit

Avui he collit els primers tomàquets, per fi!! M'ha costat decidir-me, al principi em feia pena collir-los. Després vaig pensar que el destí dels fruits és caure i podrir-se, així que en realitat no hi ha motius per tenir mala consciència :-)


He decidit que la millor manera de celebrar la primera collita, seria degustar-los en una amanida només de tomàquet:

Hem tallat els tomàquets a rodanxes, he agafat unes quantes fulles d'alfàbrega (també de collita pròpia) i les he trinxat juntament amb una dent d'all, oli d'oliva verge i crema de vinagre balsàmic. Tot plegat ha servit per amanir les rodanxes de tomàquet i per acabar de posar-hi el toc final, unes virutes de parmesà i una mica de sal maldon.


Conclusió de tot plegat: una amanida boníssima!! Els tomàquets estaven molt dolços i gustosos. Seguim esperant que en madurin més per a poder seguir degustant els fruits del nostre humil hortet.

divendres, 11 de febrer del 2011

Novetats a l'hort

A mitjans de gener, hi va haver un tomàquet de la tomaquera més "vella" que em va semblar que tenia un color "no tan verd". Pensava que seria un reflex del color de la meva roba...Aquell mateix vespre, aquell "no-tan-verd" era ben bé un "tirant-cap-a-ataronjat". Aquí va començar una cascada de colors que es van anar contagiant als tomàquets del mateix ramell i després al següent pis. Un mes més tard tenim això:

El primer pis ja és tot madur i el segon té tomàquets verds, taronges i vermells.
Pel que fa a una tomaquera més joveneta, fa aproximadament una setmana que també ha començat a virar colors en el primer pis de tomàquets:
Aquests encara estan en els tons verds i ataronjats.
Pel que fa als enciams, ara són "baby" però amb una mica de cara i ulls. En cas de necessitat podriem ja tallar-ne algunes fulles per fer amanida:

En tenim uns tres com aquest. N'hi ha més però estan més petitons encara.
Finalment, ara que estem a tocar de l'inici de la primavera, he estrenat un dels regals de reis: un pack per cultivar herbes aromàtiques. Tot ecològic: la terra (hummus de cuc, fibra de coco, nutrients) i les llavors (cibulet, julivert i alfàbrega). Molt mono, vé amb una minijardinera d'acer inoxidable amb la seva safata i tot i uns palets de fusta per escriure-hi el nom del que sembrem:

D'esquerre a dreta: cibulet, alfàbrega i julivert.

dissabte, 6 de novembre del 2010

L'hort del balcó

Fa un mes del darrer post. Les plantes han anat creixent i donant fruit, que encara està verd. La tomaquera més gran ja té dos inflorescències amb fruit (verd), i de les més petites, 4, n'hi ha dues que ja estan en flor també.

Pel que fa als espinacs, estan tan atapeïts que els costa créixer. Em penso que en colliré uns quants perquè els altres tinguin més espai.

L'alfàbrega ens està regalant unes amanides delicioses: tomàquet madur tallat a rodanxes cobert de la següent vinagreta: oli d'oliva extra verge + vinagre balsàmic + un grapat de fulles d'alfàbrega ben picades + all picat. Per acabar de donar el toc final a l'amanida li tirem per sobre una mica de sal maldon i encenalls de parmesà. Un entrant senzill però espectacular!

El julivert va treient brots nous, i anem tallant branques per a tot allò que calgui: taboulé, seitons en vinagre, rovellons saltejats, bunyols de bacallà...

També tenim novetats: pastanagues i enciams. Estan molt juntets, així que un dia d'aquests els haurem d'esclarir. De moment, però, els deixo fer.

Ah, i tornant a les tomaqueres: resulta que el dia que va fer tant de vent, una de les tomaqueres es va tombar tant que la tija es va partir per la meitat, no del tot, però quasi. La posava dreta però igualment amb els dies es va començar a pansir-se. Així que li vaig donar un cop de mà, un recurs desesperat: vaig amuntegar terra per sobre d'on estava trencada, amb l'esperança que treiés arrels des d'aquella alçada de la tija (a uns 4 dits per sobre el nivell normal de la terra). Doncs bé, aquesta és una lluitadora, i ha tret arrels caulinars!!!! Va passar encara uns dies pansida, però poc a poc ha anat recuperant la turgència i ara ja està tota cofoia. Estic molt contenta per ella.


Deixo aquí algunes fotografies de l'estat actual del nostre petit hort (el boli és per poder tenir una referència de la mida de les coses):


Els primers tomàquets!

Els espinacs (baby, perquè encara són petitons)
Aquí hi tenim els enciams i pastanagues

Una altra de les tomaqueres amb flors i algun tomaquet incipient

Vista general de tot l'hort

divendres, 27 d’agost del 2010

Hort urbà (Intent de)

Molt bé, aquí va el primer post relatiu l'hort urbà:

fa temps que m'entretinc a llençar llavors que apareixen en fruites i verdures de la cuina. No les llenço a les escombraries, sinó a unes jardineres del balcó.

En aquestes jardineres, en els 5 anys que portem al pis, hi ha hagut plantes diverses que han anat morint successivament. Davant la constatació de la nostra incapacitat de fer-les sobreviure, vaig desistir. Fa potser un any que hi ha unes quantes plantes que han sobreviscut: dos romanís i un roser mini. També una crassulàcia de l'Ikea i menta.

La història de la menta és curiosa: per fer faves a la catalana vaig comprar menta al súper, envasada. Les branques que van sobrar les vaig clavar, tal qual, en un test. Van arrelar i ara estan progressant magníficament, han fet flors i ens visiten un munt d'insectes que les estan pol.linitzant (imagino que així multiplicarem la població casolana i tot!).



Així doncs, totes aquestes plantes del balconet han estat vivint -i això és el més sorprenent- de l'aire i l'aigua de la pluja. Són unes lluitadores!!

I en aquestes jardineres és on jo anava llençant alegrement tot tipus de llavors.

La sorpresa ha sigut aquest mes de juny, quan de cop i volta, com bolets, van sorgir unes plantes d'una llavor que no vaig reconèixer fins al cap de dos dies: eren carbasseres. De sis, ara mateix en sobreviuen 3.
Als pocs dies, també com bolets, van sortir diversos brots, tots iguals, que per la olor vaig identificar com a tomaqueres. Ara a finals d'agost segueixen apareixent més tomaqueres...és sorprenent. En total n'hi deu haver una quinzena.



Finalment, a finals de juliol (més a finals d'agost) han brotat unes coses que no tinc cap mena de pista sobre què deuen ser. Per l'aspecte de la closca d'on han sortit, i intentant fer memòria del que havia anat llençant als testos en aquest darrer any, diria que podrien ser o nespres o litxis. Però les fulles de la planta no semblen ni un, ni l'altre. També hi vaig enterrar unes llavors d'una cosa que vaig menjar en un japo i que no sé què és, potser és això...En tot cas, poso aquí la foto a veure si per casualitat algú ho llegeix i sap el que és!