Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recepta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recepta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de juliol del 2012

Macarons variats (segon intent exitós)


 El primer intent de fer macarons va ser tot un èxit. A aquell, el van seguir uns quants més, no recordo so tres o quatre, que van desembocar en "macawrongs", per a desgràcia meva. 
Ara, a un mes de sortir de comptes, he decidit de fer la meva darrera incursió a la cuina amb aquesta recepta tan deliciosa com capritxosa.

No sé encara què ho fa que en algunes ocasions quedin bé i en d'altres malament, és terrible no tenir el control total sobre una recepta...sobretot si porta tanta feina com aquesta: és desesperant que després de tota la feinada et surti un xurro de macarons.

En aquesta ocasió només puc dir que vaig canviar de localització. Els vaig fer a casa dels meus pares, amb un forn nou de trinca, amb termostat digital i safata completament plana, finestres obertes en un dia d'estiu en què no hi havia una sensació especial de xafogor però tampoc diria que era un dia sec.

Vaig utilitzar unes clares d'ou que portaven unes 3 setmanes a la nevera dins d'una tassa ben tapada amb film transparent, són les clares que van sobrar del la recepta del gelat de macadàmia.

I aquí va la recepta, de nou. Intentaré posar més detalls que la vegada anterior, potser tenen a veure amb l'èxit d'aquesta vegada.

Ingredients:
200g de clara d'ou (de tres setmanes d'edat, tretes de la nevera potser entre 10-30 minuts abans d'utilitzar-les)
Un xorret de suc de llimona (completament a ull, diria que en gotes unes 8-10)
240g d'ametlla mòlta (del Parami, un paquet nou de trinca que he encetat per aquesta ocasió. Potser els macawrongs eren conseqüència de l'ús de paquets ja oberts i que portaven més humitat?)
400g de sucre glas (fet a casa amb el molinet)
70 g de sucre blanc
colorant alimentari en gel


Per al farcit:
Essència de gerds
Essència de roses
Vainilla en pols
Ratlladura de taronja
Ratlladura de llimona
Melmelada de gerds
Melmelada de taronja
Mantega (una tassa)
Sucre glass (4 tasses, aquest sí industrial)
Crema de llet (dues cullerades)

Procediment:
Primer que res, cal barrejar el sucre glas amb l'ametlla en un bol. Ho he remenat amb una cullera de fusta.

Després: muntar les clares a punt de neu amb les gotes de llimona, primer a mà, força estona, fins que queda tota una massa escumosa blanca. Aleshores, amb les varilles elèctriques a velocitat mitjana afegir gradualment el sucre blanc fins que quedi un merengue consistent, satinat i ferm. No batre més el compte, quan assoleixi el punt, parar.

Posar una quarta part de l'ametlla dins el merengue i remenar de fora endins perquè quedi ben integrat. No remenar més del necessari. Afegir la resta de quarts.
Repartir la massa en tants bols com sabors (5 en aquest cas) i afegir-hi els colorants i aromes pertinents. Fer-ho remenant el mínim imprescindible.

Agafar mànigues pastisseres d'un sol ús i omplir cada una amb un tipus de massa.

Preparar paper vegetal (del supermercat, no recordo la marca però diu a la capsa que duu un recobriment de silicona) a la safata de forn i anar posant cercles de massa de 2-3 cm de diàmetre espaiats un parell de cm entre ells amb la màniga pastissera. Després, colpejar la safata contra el marbre per fer emergir bombolles d'aire de la massa i punxar-les amb un escuradents.

Deixar reposar la massa fins que en tocar les porcions es noti una pel.lícula ferma que fa que no s'enganxi la massa al dit. Això pot trigar ben bé una hora. Millor no mirar el rellotge i tenir paciència fins que estiguem segurs que ja ha creat la pel.lícula. Aquest pas és important.

Un cop la massa ha reposat, s'han de coure al forn a 135ºC uns 15-20'. La veritat és que cada forn és un món, i en aquest cas la temperatura ideal (corregida després d'una primera fornada de macarons una mica esquerdats) ha sigut amb el forn a dalt i a baix, sense ventilador, a 130ºC 20'.

Un cop fora del forn, s'han de deixar refredar fins que es desenganxin bé del paper. Si queden els peus enganxats perquè estan crus, tornar-los a posar una estona més al forn (és el que vaig fer amb la primera fornada, la resta van sortir bé a la primera).



Farciment:

barrejar la mantega amb el sucre glas i la crema de llet. Repartir la massa en tants bols com sabors i afegir-hi les aromes i colorants pertinents.
Ara només cal farcir els macarons enganxant dues meitats amb la crema al mig i deixar-los reposar 48h, que és el temps òptim que triguen a madurar


diumenge, 24 de juny del 2012

COCA DE SANT JOAN


L'any passat vaig fer una coca per Sant Joan, però no va quedar especialment bona perquè el llevat que vaig utilitzar estava una mica caducat i força mort...va resultar una coca no dolenta de gust però de textura força seca i més aviat dura.
Aquest any m'havia proposat de fer una coca com Déu mana. Casualment el dimecres abans de Sant Joan, veient els matins de TV3, explicaven com fer la coca en base a una recepta de l'Ada Parellada. El que em va tirar enrere en un principi és el fet que no duia massa mare, però vaig extreure'n dos trucs per a una bona coca:
1. Posar els pinyons en remull per tal que en coure'ls al forn no es socarrimessin.
2. Posar sucre barrejat amb aigua (no molta, ha de quedar una pasta blanquinosa i espessa) per sobre la coca per fer aquella crosteta de sucre tan bona.


En fi, arribat el dia de la revetlla vaig començar a buscar per internet alguna recepta que em convencés, i vaig topar amb un bloc que cantava meravelles de la recepta de l'Ada Parellada, la que per la tele no m'havia acabat de convèncer. Estava dubtant entre aquesta, sense massa mare, i una amb massa mare de l'Isma Prados (per cert, casualment el seu últim llibre es diu com el meu blog de cuina de capçalera: Cocina Para Emancipados, del qual també hi ha un llibre que es va publicar molt abans que el de l'Isma). 


Bé, tornant al tema: vist que al bloc aquell en parlava bé de la recepta de l'Ada Parellada, vaig decidir de donar-li una oportunitat. És LA MILLOR DECISIÓ que podia haver pres :-)


Aquí va, doncs, la recepta (copio, amb alguns retocs fent un mix, del blog de l'Ada i de Eva Cuinera):


INGREDIENTS
500 g farina de força (he utilitzat la Gallo, al paquet hi diu "harina de repostería" i "harina de fuerza", i als ingredients posa que duu farina i gluten)

200 g llet sencera
100 g sucre blanc
10 g de sal
120 gr. de mantega a temperatura ambient
1 ou mitjà
60 g llevat premsat
20 gr d’aigua de tarongina
La ratlladura d'una llimona i d'una taronja
PROCEDIMENT
Posar la llet en un got, donar-li un cop de microones perquè estigui una mica tèbia, afegir-hi el llevat i remenar fins que quedi ben dissolt.
En un bol posar la resta d'ingredients excepte la mantega i anar amassant mentre afegim la llet poc a poc. Anar pastant a mà. Queda una massa molt enganxifosa, sembla que li falti farina però no se n'hi ha de posar més. Als 5-10 minuts la vaig treure del bol i la vaig seguir pastant sobre el marbre de la cuina (sense enfarinar ni res). En total cal pastar-la 30 minuts. Els primers 20 minuts són horribles perquè la massa s'enganxa per tot arreu. Aleshores sembla que ja no enganxa tant, i quan ja fa els 30 minuts de pastat la massa ja no enganxa enlloc i les mans queden prou netes.
Ara cal afegir-hi la mantega: jo la hi vaig posar en unes 4 tongades, embolicant-la amb la massa i després pastant fins que estigués ben incorporada. En aquest punt, la deixem llevar 15 minuts (a sobre del marbre i tapada amb un drap de cuina).
A continuació, partim la massa en dos i estirem cada tros en forma de coca. Em van quedar dues coques de la mida de la safata del forn (un pèl més petites però vaja quasi de la mida de la safata).
Tapem les coques amb un drap i les deixem llevar 1 hora.
Passada l'hora, pintem la coca amb ou batut (jo li poso una mica de sucre a l'ou batut), hi posem les fruites confitades, els pinyons que han estat en remull tota l'estona prèvia, i el sucre barrejat amb aigua per sobre de tot plegat.
Les coem al forn a 180ºC durant 15 minuts. Jo vaig posar la safata a mitja alçada (les vaig coure per separat) amb el forn a dalt i a baix amb el ventilador, per la qual cosa vaig abaixar al temperatura a 165-170ºC.
El resultat és una coca extremadament esponjosa i deliciosa. Repetirem l'any que vé sense cap mena de dubte!!!


diumenge, 3 de juny del 2012

Macadamia nutt brittle toffee vanilla ice cream



Aquest mes de maig passat vam anar a la fira de Biocultura. No hi haviem estat mai abans, i la veritat, ho vam passar d'allò més bé! Tant la part de "coses" com la d'alimentació. Centrant-nos en la d'alimentació: vaig topar amb un stand on venien paquetets de 100g de vainilla per 12 euros. Ho vaig veure i vaig dir en veu alta "és impossible, està equivocat el preu!!" i la noia de la botiga es va girar i em va dir que no, que era correcte. Jo no podia deixar d'al·lucinar, perquè les comptades vegades que he comprat vainilla en rama m'ha sortit a més d'1€ la beina. I aquí n'hi havia com 30 a cada paquet. I fresques. No com les del súper que si intentes doblegar-les es trenquen. Aquestes es podien doblegar, trenar, anusar, el que vulguessis, i només per 12 euros 30 beines!!! Evidentment me'n vaig comprar un farcell (dies més tard em vaig penedir de no haver-ne comprat més, haurem d'esperar a l'any que vé).


Així que amb tanta vainilla fresca i regalada de preu ja no em fa cosa de gastar-la. I la primera recepta que he dut a terme amb la magnífica súper vainilla (que fa una olor que embriaga...) és aquest gelat de vainilla amb nous de macadàmia caramelitzades i toffee. El de la Hägen Dazs és el preferit de casa, així que era tot un repte intentar emular-lo. Val a dir que el repte ha estat superat i el gelat obtingut iguala (i podriem valorar si també supera) el de la marca aquesta.


 La recepta, però, no és meva del tot. He combinat dues receptes d'un dels meus blogs de capçalera per al gelat de vainilla i el toffee. El caramelitzat és meu. Així doncs, anem per parts:

CREMA DE VAINILLA (base del gelat)
1 cup de llet sencera
3/4 cup de sucre500ml de nata per muntar (de la Central Lechera Asturiana, 35.1%m.g.)
7 rovells d'ou (mida M)
3/4 tsp d'extracte de vainilla


1 beina de vainilla

Preparació:
Posem en una cassoleta la llet, el sucre, la meitat de la nata i la sal. Ho escalfem sense que arribi a bullir i ho retirem del foc.
Tallem la vainilla longitudinalment, traiem les llavors i les afegim a la llet. També hi posem la beina buida i deixem infusionar com a mínim 30 minuts.
Passat aquest temps, batem els rovells i anem afegint la llet infusionada mentre seguim batent. Ho tornem a posar a la cassoleta i la posem al foc, sense que arribi a bullir, fins que espesseixi. Sabrem que està quan en treure la cullera de fusta de la crema, si passem el dit pel revers, queda la marca permanent (les vores de la crema no s'ajunten).
Ho retirem del foc, afegim l'extracte de vainilla, la resta de la nata i ho deixem refredar. Quan estigui fred, retirem la beina de vainilla (la podem rentar, eixugar i posar-la dins del pot on guardem el sucre o dins d'una llauna de tè per donar aroma).

TOFFEE
2/3 cup de sucre
1 tsp suc de llimona
250 ml de nata per muntar (31.5% m.g.)
2 tbsp mantega

Preparació
Posem en una paella antiadherent el sucre amb el suc de llimona fins que caramelitzi. Afegim la nata i remenem fins que el caramel es torni a desfer i deixem bullir, sempre remenant, uns 5 minuts. Retirem del foc, afegim la mantega, remenem i deixem refredar.

NOUS DE MACADÀMIA CARAMELITZADES
Mig paquet de nous de macadàmia sense sal (de les que venen al Caprabo)
Sucre (a ull)
Preparació
Fem les nous a miques (de la mida desitjada per trobar després dins el gelat), jo les embolico amb un drap de cuina i les colpejo amb el corró. Una opció més fàcil potser seria amb el morter.
Posem el sucre a una paella antiadherent, a foc mig-fort, i quan el sucre comenci a caramelitzar, afegim les nous trossejades i remenem per tal que quedin ben recobertes en el caramel.
Quan agafa el color àmbar, retirar del foc i posar el contingut de la paella en un tapet de silicona o en paper de cuina. Deixem refredar, quedarà com una rajola de torró d'alacant (tot amalgamat). Ho posem en un morter i ho colpegem perquè quedi altre cop tot a trossets.


PREPARACIÓ DEL GELAT
Posem la crema de vainilla en un recipient de més d'un litre de capacitat que sigui apte per al congelador (jo he utilitzat un tupper de 2l de capacitat) i la posem a congelar.
Durant la primera hora, traiem la crema del congelador cada 15-20 minuts, la remenem amb una cullera de fusta i la tornem al congelador. Això és per trencar els cristalls de gel que es formen al congelar, com més sovint i durant més estona ho fem, més cremós quedarà el gelat.
Durant les següents 3 hores, repetir l'operació de treure del congelador i batre cada 30-45 minuts (jo no he sigut gaire estricte i ha quedat el gelat perfecte). La darrera vegada, ja es veurà que el gelat té la textura més cremosa. Aquí afegirem les nous de macadàmia caramelitzades i remenem. Després, amb una màniga pastissera, afegim el toffee i també remenem. Per rematar-ho, el darrer afegit de toffee l'he posat amb una punta de màniga pastissera de les de farcir, he punxat el gelat i he anat deixant el fil de toffee per dins de la crema. Ara ja el podem tornar al congelador definitivament, i en unes hores (en aquest cas tota la nit) ja estarà llest per ser disfrutat.




dissabte, 14 d’abril del 2012

Mousse de llimona

Un company de feina és de València i allà hi té llimoners i tarongers. Parlant amb ell em va explicar que no donava a l'abast amb les llimones i que se li farien malbé moltes, i jo em vaig oferir amablement a acollir-ne algunes. Molt simpàtic, doncs, me'n va portar uns quants quilos, d'unes llimones que fan un aroma espectacular i que són fantàstiques per fer fanta llimona casolana :) Però amb tanta llimona, a part de la fanta, també em venia de gust de fer una mousse. 
Aquesta recepta és la que ha fet la meva mare de tota la vida, em transporta automàticament a la meva infància, i està extreta d'un llibre de cuina que forma part d'uns col.leccionables de l'any de la picor (anys 70 em penso). 
La de la meva mare és fantàstica però té una pega: de tota la vida li ha quedat separada en dues fases, la part del suc de llimona amb gelatina al fons del bol, i a dalt la part esponjosa. Era molt bona però l'estètica no acabava de rutllar. 
La meva intenció, doncs, era buscar una recepta similar però que no quedessin les fases separades, i per internet tot el que he trobat duia llet o nata, cosa que la de la meva mare no duia, i per tant no em servien. 
Finalment, doncs, truco la meva mare i em dicta la recepta, repetiré la seva de tota la vida. Però a mitja elaboració se m'acut una idea, ho provo i...funciona!!! He aconseguit fer la mousse de la meva mare però sense que quedin dues fases separades XD Aquí va:




INGREDIENTS
4 ous
6 cullerades generoses de sucre (si queda molt àcid, se n'hi pot posar més al gust, sempre afegit als rovells, no a les clares)
125 ml de suc de llimona
Ratlladura de mitja llimona
1.5 cues de peix
1 cullerada d'aigua calenta

Procediment
Posar en remull amb aigua freda les cues de peix fins que quedin hidratades i escórrer-les. 
Separar els rovells de les clares.
Muntar els rovells amb la meitat del sucre. Afegir-hi el suc de llimona. Desfer les cues de peix en una cullerada d'aigua calenta i afegir-ho als rovells. Afegir també la ratlladura de llimona i barrejar-ho bé tot.
Aquí intervé la meva variant que no apareix a la recepta original:
Posar-ho al foc, dur-ho a ebullició i anar remenant fins que espesseixi (10 minuts aproximadament).
Deixar refredar una mica, que perdi temperatura.
Muntar les clares a punt de neu, amb la resta del sucre.
Afegir les clares muntades a la crema de llimona i barrejar-ho suaument amb compte perquè les clares baixin el menys possible.
Deixar a la nevera que refredi com a mínim unes 2 hores.

divendres, 29 d’abril del 2011

Crema de llenties vermelles

Sempre que viatjo m'agrada degustar la gastronomia local, ja que representa descobrir nous plats i nous sabors (excepte a Anglaterra, on tret de l'Apple Crumble no he estat capaç de descobrir res interessant culinàriament parlant). Així, del viatge a Turquia em quedo amb l'agradable sorpresa de redescobrir com de bones poden ser les llenties amb el Kirmizi Mercimek Çorbasi, és a dir, la sopa de llentia vermella, un entrant que vàrem poder degustar en diverses ocasions i que em va meravellar. Ara ja puc menjar llenties amb un plat que no sigui l'"arròs amb llenties" de tota la vida.

Després de buscar molt, a turkishcookbook.com vaig trobar la recepta que em va fer més el pes. 

Aquí va la meva manera particular de fer-la, ja que alguns ingredients de l'original no els tinc. Surt prou quantitat per dos plats de sopa generosos:




Ingredients per la sopa:

1 tassa de llentia vermella (que sigui de cultiu ecològic si us plau per respecte a la pròpia salut i del medi ambient. A l'Esclat en tenen al mateix lloc que la quinoa, l'arròs salvatge i els productes "dietètics". En altres supermercats no sé, i als paquis/àrabs/indis/xino-de-Balmes també en tenen però no crec que sigui de cultiu ecològic).
1 ceba tallada a mitges llunes la recepta original diu picada, però com que després s'ha de bullir, la veritat que la tallo amb els talls que donen menys feina: mitges llunes, quarts, juliana...tant és, no noto la diferència al final.
1 pastanaga petita o mitjana picada
1 cullerada de tomàquet triturat de llauna (depenent del dia, segons les existències disponibles, he fet servir tomàquet de llauna, tomàquet natural tallat a daus o tomàquet fregit de llauna...no he notat diferències substancials en el sabor final)
1 culleradeta de concentrat de pebrot vermell No sé si aquí en venen d'això, jo ho substitueixo per concentrat de tomàquet, una vegada hi vaig posar felfal mathunn casolà coincidint que en tenia unes sobres a la nevera i, finalment, penso que una bona opció podria ser nyora, però aquesta l'he feta encara. En tot cas, no li noto la diferència, però clar, no puc comparar amb l'original perquè no sé on aconseguir concentrat de pebrot.
3 tasses de brou de pollastre i verdures o bé 3 tasses d'aigua i un cub i mig d'avecrem. La recepta original requereix la versió aigua+avecrem, però a l'hivern, tenint brou casolà, quines ganes de fer l'altra opció...el que sí que és cert és que amb l'avecrem queda molt bona: la culpa no és del cha-cha-chá, sinó del ditxós glutamat...què hi farem...

Per la guarnició (amb aquestes quantitats n'hi ha de sobres):


1 cullerada de mantega
1 cullerada de pebre vermell dolç
2 caienes
Aquestes quantitats són molt orientatives, si es vol més picant s'hi pot posar pebre vermell picant i més caiena...una mica al gust del consumidor, vaja.

Procediment:
Normalment poso un raig d'oli al fons d'una olla mitjana i hi tiro la pastanaga a foc mig-fort que enrosseixi una mica. Després, a mig enrossir la pastanaga, hi poso la ceba que s'estovi i caramelitzi una mica. (tot això és optatiu, es pot posar a bullir directament tots els ingredients junts, però penso que l'enrossiment de les verdures li dona més bon gust a la sopa).
Mentrestant, cal posar les llenties en un colador i rentar-les bé sota el raig a la pica. Un cop ben netes, deixar-les escórrer.
Quan les verdures estiguin ja tovetes, abocar-hi el brou (o H2O+avecrem), les llenties i la resta d'ingredients. Dur a ebullició i baixar el foc mig-baix i deixar que faci xup-xup uns 20 minuts.

Amb la cocció, les llenties totes soles es van desfent. Després dels 20 minuts, apagar el foc i triturar amb el minipimer. Servir en un plat fondo.

Per a la guarnició: escalfar la mantega en una paella fins que estigui desfeta, posar-hi el pebre vermell i la caiena esmicolada (després millor rentar les mans, perquè si ens les posem a la boca o als ulls amb restes invisibles de caiena, patirem). Quan la mantega comenci a bullir, posar per sobre de la sopa.




dissabte, 16 d’abril del 2011

El millor tiramisú (per als qui no ens agrada el cafè)

Aquesta recepta està dedicada a la S.G., una noieta que té quasi la mateixa edat que la meva germana petita i que diu que no cuina...ja té edat per començar a intentar-ho i no hi ha res millor per introduir-se en el meravellós món de la cuina amb un magnífic postre que deixarà tothom al.lucinat :-)

Ara mateix no tinc fotos, però la propera vegada que faci un tiramisú les penjaré aquí per il.lustrar la recepta.

Ingredients:

4 ous, separem rovells de les clares sense que els rovells es petin, sinó les clares no es muntaran.
1 terrina i mitja de formatge mascarpone (les venen al supermercat, a la mateixa nevera que el philadelphia i normalment és de la marca Santa Lucía, però n'hi ha d'altres).
3 paquets de melindros de "la bella easo" o similars (segurament en sobrin, però és millor que no pas que en faltin!)
Sucre
Un sobre de Nescafé
Llet
Colacao o nesquick
una rajola de xocolata negra
conyac

Preparació:

En un bol gran hi posem les clares i les muntem a punt de neu amb les varilles elèctriques (sabrem que estan a punt perquè si posem el bol cap per avall les clares no cauen ni es belluguen). Quan ja estan muntades, jo hi tiro una o dues cullerades de sucre i ho bato una mica més, per fer un merengue una mica més ferm.

En un altre bol gran batem els rovells amb 3-4 cullerades de sucre (al gust) fins que quedi blanquinós i esponjós, hi afegim un raig de conyac (al gust, que dóni una mica d'aroma però que no se senti molta fortor a alcohol), barregem bé i hi afegim el mascarpone. Ho remenem bé fins que quedi ben homogeni. Hi afegim les clares muntades i ho anem remenant amb cura fins que quedi tot ben integrat.

Ara agafem un plat fondo, hi posem llet i l'escalfem una mica al microones. Hi tirem una mica de nescafè del sobre, que quedi de color marronet però no molt, per donar-li una mica d'aroma de cafè, però no massa (un truc infalible és anar olorant fins que ens sembli que està bé, si ens passem de cafè, hi podem tirar més llet per diluir-lo). També hi tirem un raig de conyac (amb l'olfacte hem de sentir una olor de cafè i conyac al 50%).

Ara necessitarem una font (jo faig servir una font de pyrex rectangular  però es pot utilitzar un tupper o un motllo de pastís) per muntar el tiramisú.

Primer, suquem els melindros plans al cafè amb llet. Cal anar amb compte que no quedin massa xops, sinó un cop col.locats a la font regalimaran i quedarà una bassa de líquid al fons. Els anem sucant d'un en un i els anem col.locant que cobreixin tota la base de la font. Ara, per sobre els melindros hi posem una capa de la crema de mascarpone. Per sobre, espolvoregem amb el colacao o nesquick (jo utilitzo un colador per a fer-ho). Suquem més melindros i posem una altra capa de melindros a sobre del colacao, tornem a cobrir-los amb crema de mascarpone i colacao. Depenent de l'alçària de la font podem fer encara un tercer pis. Quan decidim acabar-ho, un cop posem la darrera capa de colacao, fem virutes de xocolata rascant la rajola amb un pelador de patates (o amb un ganivet ben esmolat si no tenim pelador).

Finalment, cal deixar reposar el tiramisú a la nevera unes 3 o 4 hores com a mínim per tal que s'assenti bé. Queda molt millor si ho preparem d'un dia per l'endemà.

Si quan el tastem el trobem massa dolç, massa poc, o amb més gust de cafè del que voldríem, simplement a la propera vegada ajustem les quantitats al nostre gust :-))

Bon profit!!!!

dissabte, 19 de març del 2011

Macarons de gerds i de taronja

Ja fa uns quants anys que vaig descobrir els macarrons, en deuria veure alguna fotografia en algun lloc i els seus colors vistosos em van enamorar. Més tard, ara deu fer uns tres anys, vaig tenir ocasió de tastar-los per primer cop en una ocasió que la meva mare en va comprar en una pastisseria empordanesa. Totes les meves expectatives es van acomplir i vaig proposar-me d'aprendre a fer-ne. Vaig investigar per internet i com més llegia, més pànic em feia: calia fer un almíbar a certa temperatura i no tinc (ni tinc intenció per ara de comprar-me'n) termòmetre de caramel, així que ho tenia pelut. Després vaig veure que hi havia la opció de fer-los sense l'almíbar però tampoc m'atrevia perquè per tot arreu llegia que la cocció o el repòs eren tan importants i tan delicats. Ahir, però, vaig ensopegar amb un blog que explicava molt bé com fer-los amb la tècnica sense almíbar. Fa un any que tenia comprada l'ametlla mòlta, així que aquest matí m'he decidit a treure'm aquesta espina que fa tant de temps que tinc clavada (quan em proposo de fer una nova recepta, no em quedo tranquil.la fins que la faig!).






Aquí va doncs la recepta, que bàsicament és la mateixa que la de l'enllaç d'abans amb petites adaptacions per qüestions de logística:

Macarons:
100 g de clara d'ou: fa quasi una setmana que tenia tres clares d'ou a la nevera (de la recepta de la crema de vainilla), feien una mica més de 100g, i vaig treure'n amb una cullereta fins que van fer-ne 100. Les vaig treure ahir unes quantes hores a sobre la cuina perquè la intenció era fer-ho ahir al vespre, però al final no, i les vaig tornar a posar a la nevera. Aquest matí les he tret uns 10 minuts abans de començar a muntar-les. Ahir, a més, els va caure un tomàquet a dins, però no ha impedit que muntessin bé.
2 gotes de llimona (que al final han estat tres o quatre perquè se m'ha anat la mà al exprimir la llimona) 
120 g d'ametlla mòlta (de l'Àrea de Guissona concretament)
200 g de sucre glas (fet a casa, no de l'industrial que duu midó...que sembla que pot interferir pel que he llegit)
35 g de sucre blanc
colorant alimentari en gel

Per al farcit:
Essència de gerds
La pell d'una taronja ratllada
2 C/ Melmelada de gerds
2C/ Melmelada de taronja
Mantega (mitja tassa)
Sucre glass (dues tasses)
Crema de llet (una cullerada)

Primer que res, cal barrejar el sucre glas amb l'ametlla en un bol. Teòricament s'ha de mesclar amb algun robot de cuina que no tinc o tamissar. No he fet cap de les dues coses, ho he remenat amb una cullera de fusta.
Després: muntar les clares a punt de neu amb les gotes de llimona, primer a mà i quan comença a blanquejar, amb les varilles elèctriques afegint-hi gradualment el sucre blanc fins que quedi un merengue consistent.
Posar una tercera part de l'ametlla dins el merengue i remenar perquè quedi ben integrat. Afegir el segon terç i procedir igual i finalment la resta d'ametlla i integrar-ho.

En aquest punt, he posat la meitat de la massa en un altre bol.

Bol 1: gust de taronja: hi he posat colorant perquè quedi taronja i la meitat de la pela d'una taronja ratllada.
Bol2: gust de gerds: hi he posat unes tres gotes d'essència de gerds i colorant rosa.

Bol1: he posat la massa en una màniga pastissera. Paper vegetal en dues safates de forn i he anat posant cercles de massa de 2-3 cm de diàmetre espaiats un parell de cm entre ells amb la màniga pastissera. Després he colpejat la safata contra el marbre per fer emergir bombolles d'aire de la massa i les he punxat amb un escuradents. Després: deixar reposar la massa una hora (hi ha receptes que diuen que 15' és suficient, però hi ha gent que per anar amb presses li han sortit malament i m'he volgut curar en salut).
Bol2: igual procediment.

Un cop la massa ha reposat, s'han de coure al forn a 135ºC uns 15-20'. La veritat és que cada forn és un món, i 
al final he vist que al meu amb 125-130ºC era suficient.

Un cop fora del forn, s'han de deixar reposar una hora abans de treure-les de la safata, però jo no ho he fet. No sé quina diferència faria.

Farciment:
barrejar la mantega amb el sucre glas i la crema de llet. Aquí he repartit la massa en dos bols, en un hi he posat la melmelada de taronja, la meitat de la pela de la taronja ratllada i colorant taronja. A l'altre, melmelada de gerds, un parell de gotes d'essència i colorant rosa.

Ara només cal farcir els macarons enganxant dues meitats amb la crema al mig i deixar-los reposar mínim 24h.


divendres, 18 de febrer del 2011

Tomàquet amanit

Avui he collit els primers tomàquets, per fi!! M'ha costat decidir-me, al principi em feia pena collir-los. Després vaig pensar que el destí dels fruits és caure i podrir-se, així que en realitat no hi ha motius per tenir mala consciència :-)


He decidit que la millor manera de celebrar la primera collita, seria degustar-los en una amanida només de tomàquet:

Hem tallat els tomàquets a rodanxes, he agafat unes quantes fulles d'alfàbrega (també de collita pròpia) i les he trinxat juntament amb una dent d'all, oli d'oliva verge i crema de vinagre balsàmic. Tot plegat ha servit per amanir les rodanxes de tomàquet i per acabar de posar-hi el toc final, unes virutes de parmesà i una mica de sal maldon.


Conclusió de tot plegat: una amanida boníssima!! Els tomàquets estaven molt dolços i gustosos. Seguim esperant que en madurin més per a poder seguir degustant els fruits del nostre humil hortet.

divendres, 11 de febrer del 2011

Segona collita d'espinacs

Els espinacs han anat creixent i ja ens ha permès de tornar-ne a collir:

Alguns ben crescuts, d'altres més baby










La primera collita els vam fer saltejats al wok, però es van coure massa i van quedar en un no-res.
En aquesta ocasió els vàrem menjar crus, i teniem bons motius:
-Salmó fumat a la nevera a punt de caducar.
-No teniem enciam.
Conclusió: amanida d'espinacs amb salmó fumat, tomàquet, panses i formatge de cabra regat amb crema balsàmica de Mòdena.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Brownie de xocolata

Aquesta recepta de brownie de xocolata l'he feta un parell de vegades en els darrers quinze dies, i en ambdues ocasions ha triomfat. Gràcies a la meva mare que la va trobar i em va passar l'enllaç:







De collita pròpia, jo hi afegeixo un glassejat com a cobertura: faig un almíbar amb la mateixa quantitat d'aigua que de sucre (200 ml aprox, un got d'aigua) i quan ja està una mica espès (bullir-lo a foc fort entre 5-10 minuts) retiro del foc i hi tiro un tall de mantega d'un dit de gruix (o dos). Remeno bé i queda com una crema de caramel no gaire espessa. Punxo la superfície del brownie encara calent i amb un pinzell unto tota la superfície amb la cobertura. Per acabar, una mica de fideus de sucre de colors per donar-li un toc de color.


L'almíbar en sí no té sabor, però en el meu cas sí que en tenia, a castanyes. De fer els marron glacé em va sobrar molt d'almíbar i per no llençar-lo el vaig reaprofitar fent la cobertura dels brownies. Així doncs, ens podem plantejar de fer un almíbar de sabors (amb ratlladura de llimona, de taronja, amb essència de vainilla...).

dijous, 11 de novembre del 2010

Bunyols de bacallà

Tot i que el bacallà a casa nostra és consumit principalment per Quaresma i a l'estiu, penso que uns bons bunyols de bacallà són fantàstics per a qualsevol àpat de l'any :-)


Tinc una recepta de "cruixents de bacallà", molt semblant als bunyols però amb patata també. La qüestió és que volia fer els cruixents però aquest matí no tenia temps suficient per elaborar la recepta, així que he canviat els plans i ho he deixat en uns simples bunyols.


La recepta l'he tret de la revista "Sabors" del Caprabo.


Ingredients (per 4 persones o 3 molt afamades):


150 g bacallà esqueixat dessalat
250 ml llet
100 g mantega
150 g farina tamissada
4 ous ecològics o del nº1
2 dents d'all picades
2 cullerades de julivert del balcó, picat
oli d'oliva per fregir


Preparació:


Escalfar la llet amb la mantega i una mica de sal (jo no n'hi he posat perquè trobo que el bacallà ja té prou gust salat).
Quan bulli, abaixar el foc i tirar-hi la farina de cop. Remenar amb una cullera de fusta.
Quan quedi una massa compacta, retirar del foc i remenar una mica més fins que es refredi lleugerament (ja que no volem que els ous es coguin amb l'escalfor).
Afegir els ous un a un remenant amb les varetes, de manera que fins que no quedin cada un ben integrat a la massa no hi tirem el següent.
Afegir els alls, julivert i bacallà. Triturar amb el minipimer per tal que quedi ben homogeni.
Escalfar oli en una paella. Amb una cullereta de postres fer boles de massa tirar-les a la paella perquè es fregeixin (el foc ha d'estar mig-fort. Si el tenim al màxim quedaran torrats de fora i crus per dins).  Mentre es fregeixen, anar removent, s'aniran inflant i quan estiguin torradets, retirar-los.







dissabte, 6 de novembre del 2010

L'hort del balcó

Fa un mes del darrer post. Les plantes han anat creixent i donant fruit, que encara està verd. La tomaquera més gran ja té dos inflorescències amb fruit (verd), i de les més petites, 4, n'hi ha dues que ja estan en flor també.

Pel que fa als espinacs, estan tan atapeïts que els costa créixer. Em penso que en colliré uns quants perquè els altres tinguin més espai.

L'alfàbrega ens està regalant unes amanides delicioses: tomàquet madur tallat a rodanxes cobert de la següent vinagreta: oli d'oliva extra verge + vinagre balsàmic + un grapat de fulles d'alfàbrega ben picades + all picat. Per acabar de donar el toc final a l'amanida li tirem per sobre una mica de sal maldon i encenalls de parmesà. Un entrant senzill però espectacular!

El julivert va treient brots nous, i anem tallant branques per a tot allò que calgui: taboulé, seitons en vinagre, rovellons saltejats, bunyols de bacallà...

També tenim novetats: pastanagues i enciams. Estan molt juntets, així que un dia d'aquests els haurem d'esclarir. De moment, però, els deixo fer.

Ah, i tornant a les tomaqueres: resulta que el dia que va fer tant de vent, una de les tomaqueres es va tombar tant que la tija es va partir per la meitat, no del tot, però quasi. La posava dreta però igualment amb els dies es va començar a pansir-se. Així que li vaig donar un cop de mà, un recurs desesperat: vaig amuntegar terra per sobre d'on estava trencada, amb l'esperança que treiés arrels des d'aquella alçada de la tija (a uns 4 dits per sobre el nivell normal de la terra). Doncs bé, aquesta és una lluitadora, i ha tret arrels caulinars!!!! Va passar encara uns dies pansida, però poc a poc ha anat recuperant la turgència i ara ja està tota cofoia. Estic molt contenta per ella.


Deixo aquí algunes fotografies de l'estat actual del nostre petit hort (el boli és per poder tenir una referència de la mida de les coses):


Els primers tomàquets!

Els espinacs (baby, perquè encara són petitons)
Aquí hi tenim els enciams i pastanagues

Una altra de les tomaqueres amb flors i algun tomaquet incipient

Vista general de tot l'hort

divendres, 1 d’octubre del 2010

Sopa de Ceba

Un plat deliciós que hem descobert fa uns mesos però que encara no haviem provat de cuinar.



Ingredients (2-3 persones)

3 cebes grosses
60g de mantega
2 cullerades de farina
brou (bullir herbes pel brou, una carcassa de pollastre o un quart de gallina i un os de pernil, o com s'acostumi a fer el brou cadascú, naturalment...aquest d'aquí és el nostre)
vi de xerès
farigola
quatre torradetes de pa de barra
formatge emmental

Preparació:

posar la ceba i la mantega en una cassola. Estovar la ceba fins que enrosseixi, sense que es cremi.
Afegir la farina i anar remenant.
Afegir un raig de xerès (no en tenia i li he posat una barreja a ull de martini i rom. No crec que sigui el mateix, ho hauré de provar altre cop ben fet)
Afegir el brou (a ull, comptant que és per 2 o 3 persones) i la farigola.
Deixar bullir una estona i servir en cassoletes de fang.
Posar-hi les torrades i cobrir-les amb el formatge ratllat.
Posar al forn a gratinar.
Servir
NOTA: nosaltres no tenim cassoles de fang, així que hem servit la sopa en bols normals i ho hem gratinat al microoones. No és ben bé el mateix però és el que hi ha, i queda prou bé!!!




dimecres, 29 de setembre del 2010

Choux salats amb alvocat i pesto

Fa unes setmanes em vaig comprar el llibre La Biblia Vegetariana. No he tingut ocasió encara de fer-ne gaires receptes, només un dia vaig fer una pizza d'escalivada i la recepta de la massa la vaig treure d'aquí.
Per circumstàncies vàries, a la nevera no hi tenim gaire tall aquesta setmana, de manera que amb la quantitat de verdures i llegums que sí que tenim (afortunadament!), m'he posat a fullejar la Biblia a veure què podriem fer-ne de tot plegat.
Així que per sopar hem menjat un menú vegetarià (que no vegà, eh?!): Falafels i lioneses salades.
Els falafels han sortit bons però no gaire agraciats, quan tingui dominada la recepta ja la penjaré. De moment poso aquí la dels Choux salats, que és fàcil, ràpid i deliciós!!!!!!!!!!!

Ingredients per la pasta choux:
125 ml d'aigua
50 g de mantega
75 g de farina tamissada
2 ous
50 g de formatge de bola, ratllat (la recepta original és amb cheddar però no en tenim)
1/2 cullereta de mostassa (jo n'he posat à l'ancienne, el llibre no especifica de quin tipus però segurament sigui de la de dijon normal i corrent)

Procediment:

Preescalfar el forn a 200ºC
Posar l'aigua i la mantega en un pot al foc. Quan la mantega estigui fosa i l'aigua comenci a bullir, retirar del foc i abocar-hi d'un cop la farina.
Remenar bé amb una cullera de fusta fins que quedi una massa homogènia.
Afegir un ou, remenar fins que s'integri. Afegir l'altre ou i remenar fins que s'integri bé. 
Afegir el formatge ratllat i la mostassa, remenar bé que quedi ben repartit.
En una safata de forn untada amb oli (jo ho poso sobre una làmina de silicona), posar-hi porcions de la massa amb una cullereta de postres, fent fileres. Que no estiguin a tocar una de l'altra perquè creixeran una mica. Millor deixar 2-3 cm d'espai entre cada muntanyeta de massa.
Posar al forn uns 20-30 minuts, fins que les lioneses es vegin daurades i fermes. Jo les hi he tingut uns 25 minuts.
Deixar refredar en una reixeta, partir-les per la meitat amb un ganivet i farcir:

Ingredients pel farciment:

1 alvocat
2-3 cullerades de pesto (el pesto el faig amb fulles d'alfàbrega acabades de collir, pinyons picats, all picat i oli d'oliva, ben barrejat tot)
2 culleradetes de suc de llimona
sal i pebre negre

Posar-ho tot junt en un recipient i triturar amb el minipimer.
Farcir les lioneses amb aquesta massa.


Bon profit!!

divendres, 3 de setembre del 2010

Clafoutis de dàtils

Aquesta és la recepta amb què participo al concurs de Cocina Para Emancipados.



INGREDIENTS                                                 
250g de Dàtils Medjool dessecats
2 ous
150ml de llet
100ml de nata líquida
100g de farina
100g de sucre
Melmelada de móres (casolana!)

MATERIAL
Minipimer, bol o similar, motllo de tarta

PREPARACIÓ
Preescalfem el forn a 200ºC (el meu forn és rarillo i jo ho faig a 170ºC amb dalt, baix i turbo).
Desossem els dàtils i els partim en 4 trossos.
Untem el motllo amb mantega.
Col.loquem els dàtils tallats a trossos repartits uniformement al fons del motllo.
Posem la resta d'ingredients tots junts en un bol i ho batem amb el minipimer.
Aboquem la massa al motllo, sacsegem una mica perquè quedin els dàtils ben repartits.
Posem al forn 15'-20', fins que al punxar del centre surti net.
Quan li quedi poc per estar fet, treiem un moment del forn, posem per sobre una capa de melmelada de móres i el tornem a ficar al forn perquè s'acabi de fer.
Treure, deixar refredar una mica, desmotllar i ja està a punt per menjar!!! es pot menjar tebi o fred.


dijous, 2 de setembre del 2010

Fideuà!

Aquí tenim una altra recepta, copyright del meu pare.
Hi ha controvèrsia sobre què és la fideuà i el rossejat de fideus. Segons a quins llocs la fideuà és una cosa o una altra, i com la paella, admet múltiples variants.
En tot cas, això és el que a casa diem fideuà i a molts restaurants també serveixen com a tal.
Aquesta és una recepta excel.lent que encara no he vist igualada enlloc!
Comencem amb els ingredients (per a 3 persones):


250g fideus cabell d'àngel
500ml fumet
3 dents d'all
1-2 cayenes (al gust, com més, més picant) 
oli
10 gambes de Palamós o 20 gambón argentino de la Sirena (en el segon cas cal doblar la quantitat perquè li doni el mateix gustet).
Sípia a tires o sencera. A ull, una ració de sípia per cap.
NOTA: l'excel·lència d'aquesta recepta està a les gambes. Sense unes bones gambes no hi ha res a fer. El meu pare insisteix en que siguin només de Palamós. Certifico que quan la fa ell així, és la millor fideuà del món amb diferència. Com que la meva butxaca no dóna per tant, faig servir gambón argentino congelat de la Sirena i per compensar n'hi poso més quantitat. Puc dir que queda quasi idènticament bona!


Preparació:
Aixafar una mica l'all. Posar amb un raig d'oli a la paella l'all, la caiena també aixafada i les gambes (amb una mica de sal per sobre). Fer les gambes a foc mig vigilant que no es cremi l'all. (Paral·lelament, fregim la sípia a daus en una paella a part, ja que treu molta aigua i se'ns bullirien les gambes.)


Retirar-ho tot de la paella, que quedi només l'oli on hem fregit les gambes. Ara vé la part més feixuga però necessària per a l'èxit del plat: pelar les gambes i  aixafar els caps perquè treguin tot el suquet.


Amb l'oli que queda a la paella i el suquet dels caps de les gambes, fregir els fideus a foc mig-fort. Anar remenant fins que enrosseixin. Tirar el fumet i que coguin els fideus. Quan estiguin quasi fets, tirar-hi la sípia i el suquet que ha tret, afegir-hi també les gambes pelades i tallades a trossets. Remenar fins que s'acabi de fer.
Per acabar, posar al forn amb el grill perquè quedin els fideus de punxa cap amunt. (jo això no ho faig perquè la paella que tinc no la puc posar al forn).
Aquest és el resultat, servit amb una mica d'all-i-oli:



Seitons en vinagre

Inaugurem la secció de cuina amb un clàssic: seitons en vinagre.
La recepta és la que utilitza el meu pare, que em penso que la va treure d'algun lloc d'internet.
Comencem amb els ingredients:


1 Kg de seitons, frescos de la peixateria, sense cap i espina. 
750 ml vinagre de vi blanc
15 g de sal
50 ml d'aigua


Els seitons la peixatera te'ls neteja però si no, també és fàcil fer-ho a casa: arrencar el cap amb les mans mateix, buidar les vísceres, obrir una miqueta amb els dits al costat de l'espina i resseguir-la fins a la cua separant la carn. Estirar de l'espina sentit cap-cua i llestos!


Preparació:
Passar una aigua als seitons que quedin ben nets i escórrer-los.
Escalfem l'aigua amb la sal al microones. Jo ho faig ja dins el recipient on es marinaran els seitons (en un bol de pyrex, el de la foto), després hi afegim el vinagre.
Anar posant amb cura els seitons un a un, ben oberts, dins el recipient amb el vinagre i deixar marinar 45'. Si són molt petits, estaran fets potser en 30', si són molt grossos, com en aquest cas dels de la foto, els vaig haver de tenir en vinagre una mica més d'una hora.
Passat aquest temps, escórrer el vinagre, eixugar els seitons una mica i posar-los en un recipient amb oli d'oliva i picada d'all i julivert.
I ja està!! així de fàcil :-)
Per servir, amb un raig d'oli d'oliva verge extra i picada d'all i julivert: