dilluns, 30 d’agost del 2010

Misteri resolt!

Aquest cap de setmana he fullejat un llibre molt interessant: La Biblia Vegetariana (no recordo el nom de l'autora, era anglosaxona).
En aquest llibre es descriuen multitud d'ingredients, i entre ells vaig veure la foto d'un fruit que és igual que el que vaig plantar i que ha donat les plantes misterioses. He investigat per internet, i...EUREKA! 


Al balcó de casa hi estan creixent 5 tamarindes! La mala notícia és que poden arribar a fer 20m d'alçada. De moment hi caben, però els haurem de recol.locar quan creixin!!

Carbasseres

Durant el cap de setmana, dues de les tres carbasseres han florit. Ahir al vespre, tota emocionada vaig córrer cap al balcó només entrar a casa, allà estaven les dues, amb unes flors taronges enormes.


M'hi apropo bé, per fecundar-les (així menjarem carbassa!), i vinga buscar l'estil, que només veia pòl.len per tot arreu. Me les vaig mirar les dues pel dret i pel revés i efectivament: les dues eren flors masculines. Així no anirem enlloc!! La pregunta clau ara era: són plantes monoiques o dioiques? Era hora d'anar a dormir, així que vaig decidir mantenir la incògnita fins avui al matí.


Aquest matí, després de mirar els nomenaments (no hi ha hagut sort), la següent cosa a fer era investigar sobre la flor de la carbassa: segons la wikipedia, cada planta fa flors masculines i femenines. Així doncs monoiques però amb flors unisexuals. Millor, així no és que tingui dos mascles florits. Simplement el que necessito és que cada peu em faci més d'una flor, que coincideixin en floració masculines i femenines i després només caldrà ajudar-les a fecundar.


Pega: estan en testos tan petits que són plantes raquítiques.
Sol.lució: trasplantar-les a un test més gran, que ja tenia comprat. 


Primer he anat a buscar l'adob de cavall que tenia encarregat a la floristeria de sota casa, i després l'he barrejat amb la terra que em quedava a una proporció de 60-40 aproximadament (ho he fet força a ull), hi he tirat una mica de guano (potser era excessiu? ni idea, espero que no) i apa, canvi de test. 
Pobreta, la primera ha perdut la flor en el trasplantament (que ja s'estava assecant), però té un altre capoll a punt, així que si s'obre abans que es marceixi la masculina de l'altra i resulta ser femenina encara tindrem sort!


Sobre la tercera carbassera: aquesta mentre erem a Turquia va florir i marcir, la flor ja s'havia caigut quan vam arribar a casa del viatge, així que ha estat completament inútil. Ja tenia un test gran, i és la única que té diverses fulles en codicions (amb una mica de pugó però està més o menys sota control), així que confio que ara amb l'adob de cavall i el guano també torni a florir.
Seguirem ben de prop la progressió de les carbasses.


Espinacs: no han brotat encara
Tomaqueres: la que està sola en un test gran ha crescut considerablement el cap de setmana. Les de les jardineres, algunes han crescut força i d'altres segueixen igual de nanes. Associo el creixement sobtat a l'addició de guano el divendres al vespre.
Julivert: igual que abans de marxar el cap de setmana, ok.
Alfàbrega: ha suportat bé el cap de setmana, esplèndida però sense flors.
Romaní: tres floretes en un dels dos. Pobrets estan bastant demacrats però són bons lluitadors.
Menta: segueix florint i florint envoltada d'un eixam d'insectes pol.linitzadors.
Arbres misteriosos: van creixent i estan esplèndids tot i que no els hi dedico gaire atenció. Tinc una sospita de què podrien ser...
Jacint: el bulb que tenia abandonat sobre una de les jardineres de romaní ha tret una arrel. És una bona notícia.

divendres, 27 d’agost del 2010

Hort urbà (Intent de)

Molt bé, aquí va el primer post relatiu l'hort urbà:

fa temps que m'entretinc a llençar llavors que apareixen en fruites i verdures de la cuina. No les llenço a les escombraries, sinó a unes jardineres del balcó.

En aquestes jardineres, en els 5 anys que portem al pis, hi ha hagut plantes diverses que han anat morint successivament. Davant la constatació de la nostra incapacitat de fer-les sobreviure, vaig desistir. Fa potser un any que hi ha unes quantes plantes que han sobreviscut: dos romanís i un roser mini. També una crassulàcia de l'Ikea i menta.

La història de la menta és curiosa: per fer faves a la catalana vaig comprar menta al súper, envasada. Les branques que van sobrar les vaig clavar, tal qual, en un test. Van arrelar i ara estan progressant magníficament, han fet flors i ens visiten un munt d'insectes que les estan pol.linitzant (imagino que així multiplicarem la població casolana i tot!).



Així doncs, totes aquestes plantes del balconet han estat vivint -i això és el més sorprenent- de l'aire i l'aigua de la pluja. Són unes lluitadores!!

I en aquestes jardineres és on jo anava llençant alegrement tot tipus de llavors.

La sorpresa ha sigut aquest mes de juny, quan de cop i volta, com bolets, van sorgir unes plantes d'una llavor que no vaig reconèixer fins al cap de dos dies: eren carbasseres. De sis, ara mateix en sobreviuen 3.
Als pocs dies, també com bolets, van sortir diversos brots, tots iguals, que per la olor vaig identificar com a tomaqueres. Ara a finals d'agost segueixen apareixent més tomaqueres...és sorprenent. En total n'hi deu haver una quinzena.



Finalment, a finals de juliol (més a finals d'agost) han brotat unes coses que no tinc cap mena de pista sobre què deuen ser. Per l'aspecte de la closca d'on han sortit, i intentant fer memòria del que havia anat llençant als testos en aquest darrer any, diria que podrien ser o nespres o litxis. Però les fulles de la planta no semblen ni un, ni l'altre. També hi vaig enterrar unes llavors d'una cosa que vaig menjar en un japo i que no sé què és, potser és això...En tot cas, poso aquí la foto a veure si per casualitat algú ho llegeix i sap el que és!

Temàtica del blog

Alguna gent m'ha suggerit que escrigui un blog de cuina. Però això requereix molta dedicació, ja que un blog ha de ser una cosa viva, dinàmica, i aquest precisament no ho és, i no tinc energies (o motivació?) suficient.

També és cert, no obstant, que podria escriure sobre diverses temàtiques, i això sí que em permetria anar publicant d'una manera més o menys regular, així que per tercera vegada intentaré donar-li una empenta a la cosa.

Ara sense voler-ho m'he trobat amb una mena d'intent d'hort urbà als balconets de casa, així que provaré de fer-ne un relat aquí per a tothom a qui li interessi.

També m'agrada cuinar, així que penjaré receptes que em semblin interessants.

La dansa ara mateix també ocupa part del meu temps, tot i que no sóc una friki com algunes de les meves companyes d'escola, així que els posts de dansa potser seran els més escassos.

Així doncs, intento començar una nova etapa bloguera, a veure com va!

Sobre la vaga de consum...

Després de parlar-ne molt amb gent propera i de reflexionar molt tota sola, estic arribant a la conclusió que no puc fer vaga de consum. Bàsicament perquè no sóc consumista, i per tant no puc fer vaga d'una cosa que de normal ja no faig. Realment en aquests tres mesos aproximadament, tan sols ha canviat la meva vida en el sentit que he deixat de comprar "xuxes" al súper, no m'he comprat unes sandàlies que volia i no necessitava, i no m'he comprat roba a les rebaixes (que tampoc necessitava).
També veig que segons quines decisions afecten negativament a la gent del meu voltant, no puc actuar ignorant les repercusions que tinguin en els altres les meves accions.
No és possible viure sense consumir, i on traçar la línia entre què és consum i què no és molt difícil perquè cadascú té una concepció i percepció diferent del tema.
En conclusió, el terme "vaga" no és potser el més adequat i ho deixaria en "consum responsable". Això significa que em privaré del que em sembli superflu a mi mateixa i que només m'afecti a mi. Respecte als altres, actuaré amb moderació, posant límit a les activitats socials que impliquin despeses importants per a la meva butxaca. Intentarem fer camí així, a veure què tal...