Fa ja unes setmanes que vaig fer aquesta recepta però fins ara no havia tingut temps de posar-me a escriure-la. És una mica llarga ja que en realitat són tres receptes en una.
Comencem amb la crema de vainilla, adaptada del llibre "Pasión por el chocolate".
300 ml de nata líquida (de la de muntar)
3 rovells d'ous mitjans
60 g de sucre glas
1 beina de vainilla natural
Procediment:
En primer lloc, cal posar la nata líquida en un pot de cuina. A continuació, cal obrir la vainilla, treure'n les llavors i afegir-ho tot a la nata líquida (beina i llavors). Aleshores, escalfar la llet amb la vainilla a dins, sense que arribi a bullir.
D'altra banda, batre els rovells amb el sucre fins que blanquegi i dobli el volum. Aleshores, afegir-hi la llet poc a poc i remenant constantment. Abocar la mescla al pot altre cop i posar a foc fort remenant constantment amb una cullera de fusta. Sabrem quan està llesta perquè al dors de la cullera, en passar-hi el dit, quedarà la marca.
Deixar refredar.
Seguim amb la melmelada:
Peres
Sucre
Canyella en branca (opcional)
Poma (opcional)
Un rajolí d'aigua
Un raig de suc de llimona.
Pesar les peres i posar la mateixa quantitat (o una mica menys) de sucre en un pot. Afegir-hi les peres pelades i trossejades i la resta d'ingredients. Posar a foc fort fins que arranqui el bull i baixar a foc mig. Deixar que vagi fent fins que espessi una mica. Realment, al gust del consumidor i el temps dependrà de les mides qui haguem utilitzat. Si volem conservar la melmelada, bullir un pot, treure'l quan la melmelada estigui a punt i deixar-lo cap per avall sobre un drap de cuina net. Omplir-lo amb compte de melmelada, tapar ben fort i deixar refredar cap per avall. Hi ha qui li dóna un bull un cop ple per assegurar que aguanti. Jo no ho he fet mai i no he tingut problemes, però tampoc han sigut melmelades que hagin durat gaires mesos jejeje
Finalment la pasta (valors aproximats perquè no m'ho vaig apuntar i ara no recordo gaire què vaig fer):
180 g de farina
30 g de cacau pur (del de llauna marca Valor)
25 g de sucre
2 ous
Amassar tots els ingredients junts, embolicar amb film transparent i deixar reposar una hora a la nevera.
Passar la pasta per la màquina (la meva és una Imperia) fins al gruix núm.3 o 2 (de 6).
De la tira de pasta que surt, fer-ne dues meitats. Disposar muntanyetes de melmelada ben espaiades, tapar amb l'altra meitat de pasta, pressionar bé per treure l'aire, tallar amb un tallador de raviolis i bullir-los uns minuts.
Muntatge del plat:
En un plat fondo, posar-hi dos dits de crema de vainilla i a sobre surant un parell o tres de raviolis. Servir fred.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xocolata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xocolata. Mostrar tots els missatges
dissabte, 2 d’abril del 2011
dissabte, 18 de desembre del 2010
Brownie de xocolata
Aquesta recepta de brownie de xocolata l'he feta un parell de vegades en els darrers quinze dies, i en ambdues ocasions ha triomfat. Gràcies a la meva mare que la va trobar i em va passar l'enllaç:
De collita pròpia, jo hi afegeixo un glassejat com a cobertura: faig un almíbar amb la mateixa quantitat d'aigua que de sucre (200 ml aprox, un got d'aigua) i quan ja està una mica espès (bullir-lo a foc fort entre 5-10 minuts) retiro del foc i hi tiro un tall de mantega d'un dit de gruix (o dos). Remeno bé i queda com una crema de caramel no gaire espessa. Punxo la superfície del brownie encara calent i amb un pinzell unto tota la superfície amb la cobertura. Per acabar, una mica de fideus de sucre de colors per donar-li un toc de color.
L'almíbar en sí no té sabor, però en el meu cas sí que en tenia, a castanyes. De fer els marron glacé em va sobrar molt d'almíbar i per no llençar-lo el vaig reaprofitar fent la cobertura dels brownies. Així doncs, ens podem plantejar de fer un almíbar de sabors (amb ratlladura de llimona, de taronja, amb essència de vainilla...).
De collita pròpia, jo hi afegeixo un glassejat com a cobertura: faig un almíbar amb la mateixa quantitat d'aigua que de sucre (200 ml aprox, un got d'aigua) i quan ja està una mica espès (bullir-lo a foc fort entre 5-10 minuts) retiro del foc i hi tiro un tall de mantega d'un dit de gruix (o dos). Remeno bé i queda com una crema de caramel no gaire espessa. Punxo la superfície del brownie encara calent i amb un pinzell unto tota la superfície amb la cobertura. Per acabar, una mica de fideus de sucre de colors per donar-li un toc de color.
L'almíbar en sí no té sabor, però en el meu cas sí que en tenia, a castanyes. De fer els marron glacé em va sobrar molt d'almíbar i per no llençar-lo el vaig reaprofitar fent la cobertura dels brownies. Així doncs, ens podem plantejar de fer un almíbar de sabors (amb ratlladura de llimona, de taronja, amb essència de vainilla...).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)