Ecografia primer trimestre

A finals de gener vam anar a l'hospital a fer la primera ecografia del primer trimestre.

L'experiència global va ser fantàstica, vam sortir d'allà com en un núvol. Escoltar el batec de la criatura, i veure-la en moviment...no es pot descriure en paraules. Ens van atendre una noia i un noi joves, ella feia anar l'ultrasò i ell no sé què feia, estava a l'ordinador. Com que havien de prendre mesures diverses i la criatura no parava de bellugar-se, van trigar mooolta estona a poder mesurar-ho tot, amb la qual cosa vam tenir 45 minuts fantàstics per poder anar babejant jejeje
Anècdota 1 (desagradable): Després de tanta estona, el plec nucal no l'havien pogut mesurar bé, axí que va venir una metgessa més veterana (semblava la seva cap) i s'hi va posar ella amb la màquina. Em va entaforar l'ultrasò tan endins del ventre que me'l va poder ficar per sota la cresta ilíaca i tot. Jo veia les estrelles, em feia molt de mal. Ella en sentir que em queixava em va preguntar si em feia mal, i li vaig dir que sí però que ja m'aguantava (pensant que ella ja sabia el que es feia).
Anècdota 2 (encara més desagradable): després de dinar, unes 3 o 4 hores després de tornar de l'hospital, vaig al lavabo a fer un riu i el paper de vàter surt rosadet. Amb tota la calma, per tal que no cundeixi el pànic, vaig a buscar el D. i li ho explico, li dic que penso que hauria d'anar a urgències. Quan veig que ell ho ha entomat amb serenitat m'enfonso i em poso a plorar...tot estava bé feia unes poques hores i ara...qui sap. Ell havia de preparar-se per anar a treballar, així que vaig anar avançant fent camí cap al CAP, a urgències. Arribo al mostrador, i plorant intento fer-me entendre a la recepcionista. Em diu que pugi a la planta de dalt, que és on hi ha el mostrador de ginecologia. Pujo més calmada però un cop davant la noia em torno a enfonsar i amb Déu i ajut aconsegueixo explicar-li tot un altre cop. Em diu que me n'he d'anar a l'hospital, urgències de maternitat. Truco al D. i li dic que agafo el bus cap a l'hospital, ens trobarem allà. Arribo a urgències de maternitat, em planto davant la noia del mostrador i altre cop els plors m'impedeixen de parlar. Ella molt amable i súper pacient em diu que no passa res, que quan acabi de plorar ja li ho explicaré. Em tranquilitzo en uns minuts i li explico tot, l'ecografia del matí, el sagnat de fa una estona, el mal que m'havia fet la segona ecografista...Em posa una polsera i em diu que m'esperi a la sala, que ja em cridaran. Arriba el D. i s'asseu amb mi a esperar. Va passant molta gent per davant meu, i al final el D. ha de marxar, truquem al meu pare perquè el rellevi. Arriba al cap d'una estona, i em fa companyia fins que el D. torna de treballar. Tot plegat portem a urgències unes 3 o 4 hores i va passant gent davant meu i jo allà morta de por.
Un cartell a la porta per on passa la gent diu que s'atenen les urgències per ordre de gravetat, no pas per ordre d'arribada. Això em tranquil.litza. Si triguen a cridar-me deu ser que no és massa greu...També m'ajuda el fet que en tota l'espera vaig un parell de cops al lavabo i sembla que no hi ha més sang.
Finalment em fan passar i un ginecòleg (home, no dona) em diu que em tregui la roba i m'obri de cames. Tota la vida defugint ginecòlegs homes, defugint que ningú remeni allà baix, i allà em trobo tota exposada davant d'aquell desconegut. Però en aquells instants totes les meves "fòbies" van passar a ser inexistents, doncs el primer era saber què passava, sense importar com.
Em va fer una ecografia vaginal, quina alegria tornar a veure la criatura, aquesta vegada tota d'esquenes, bellugant-se. El ginecòleg em va dir que tot es veia bé, el líquid bé, el nen saltant i ballant...
També em va dir que després d'una ecografia pot ser que aparegui un flux rosadet i que no passa res, que seria dolent si fos sagnat tipus menstruació (que no era el cas).
Conclusió de tot plegat:
1. Estaria bé que quan et fan una ecografia t'avisessin que pot passar això. Hauria anat igualment a urgències per si de cas, però m'haurien estalviat el trasbals i el disgust, que em va durar uns quants dies.
2. En futures ocasions, si l'ecografista no veu bé el plec nucal, que se'l posi per un lloc que em sé, ja tornaré en un altre moment, que són ells que estan desitjant mesurar-ho, però a la meva criatura no li faran mai més mal i a mi no em vé d'unes hores per saber-ne la mesura.

Per cert, els resultats de triple screening + ecografia = risc baix (que no vol dir res en el fons però com a mínim per protocol ens lliurem de fer una amniocentesi).