5 coses que em cansen una mica

Al principi de l'embaràs, per què negar-ho, resulta fantàstic veure que la gent s'interessa, tu estàs feliç i emocionada per la nova aventura i t'encanta parlar i parlar sempre de tot el que tingui a veure amb la criatura. És un sentiment fantàstic que vols compartir amb tothom!!

Ara bé, passen les setmanes, i et trobes de cop i volta submergida al "dia de la marmota", estancada en converses que al final sempre són les mateixes i al final t'avorreixes de contestar sempre amb el mateix discurs.

Uns exemples de temes recurrents:

1. Que la gent pretengui endevinar el sexe de la criatura amb arguments que no s'aguanten per enlloc.

Que si tens la cara així

Que si tens la cara aixà

Que si tens tals símptomes físics

Que si tens la panxa grossa

Que si tens la panxa punxeguda (aquesta és la més estranya, mai he vist una panxa acabada en punxa, totes són arrodonides als meus ulls...serà que mai les he observades amb prou deteniment)

El que més em preocupa és que aquests comentaris de vegades vinguin de gent a qui pressuposo un determinat nivell intel·lectual. Com em deia algú, parlant d'això, avui en dia tenir una carrera universitària no significa tenir cert nivell d'intel·ligència. Doncs serà això (quina pena), o potser és que sobreestimo les capacitats d'algunes persones (quina pena també).

Una altra explicació al fenomen és que la gent ho digui per donar conversa. Com qui parla del temps amb un desconegut a l'ascensor...el problema és que aquestes persones ja em coneixen d'abans i mai m'havien donat converses de tant poc nivell. L'embaràs em fa grossa, però no tonta, així que si us plau, no em vingueu amb explicacions absurdes que no s'agafen per enlloc ni amb pinces. No m'agrada perdre el temps parlant de teories completament inventades i que no serveixen per a res.

Per sort, sabent ja el sexe, aquest tema de conversa ha disminuït en un 99% (no ha desaparegut del tot, no!)

2. Que la gent pregunti per l'habitació de la criatura.

És com una obsessió, tothom pregunta el mateix: ja teniu l'habitació a punt?? què hi posareu?? heu de comprar X milions de coses!!

Bé, perquè quedi clar: un nadó, a part de bolquers (i hi ha qui diria que ni això), un mínim de roba, un joc de foulards i/o motxilla i una calaixera per guardar tot plegat, no necessita res més que amor i llet. Qualsevol objecte extra NO és realment necessari, una altra cosa és voler agenciar-se'n fins mai parar. La societat de consumisme en què vivim ens fa creure en falses necessitats, però no és el nostre cas. Personalment només accepto afegir-hi un llitet, una banyera-canviador, i (a contracor) un cotxet. Realment NO cal res més, com a mínim per començar. Ja anirem veient què necessitem realment i què no quan ens hi trobem. Per tant, l'arranjament de l'"habitació", no pot donar per tanta conversa. Com a mínim amb mi :-)

Penso que segurament també sigui un tema que la gent treu per donar conversa, però em remeto al punt anterior, si abans de l'embaràs parlàvem de tota mena de coses, quina mania ara en insistir en això? No cal.

D'altra banda, encara és MOLT AVIAT per pensar en comprar i comprar. Quan falti un mes pel naixement, ja en parlarem. Ara simplement no hi ha ganes, és massa aviat. I si no en tenim ganes, no veig per què els altres han d'estar més interessats que nosaltres en fer la llista de la compra...tot arribarà al seu moment.

3. Que la gent (no amics íntims, sinó coneguts) amb qui coincideixes periòdicament (diàriament, setmanalment, etc) et pregunti sistemàticament com et trobes.

Sospito que també és per donar conversa, i socialment és ben acceptat que així es faci quan un es relaciona amb una embarassada. Jo mateixa, durant molts anys ho he fet respecte d'altres noies, però ara que em toca patir-ho, penso que és un rotllo. Què se suposa que he de fer, explicar fil per randa tot el que em va passant? de veritat que a un conegut això li interessa realment? em costa de creure...I si és per ser cordials i prou, doncs penso que no cal fingir un fals interès. Amb un "bon dia" ja n'hi ha prou. 

Potser, en aquest punt, hi té relació el fet que no m'agradi ser el centre d'interès en les "reunions socials", em sento molt més còmode passant desapercebuda, i tants interrogatoris setmanals m'ho impedeixen :-)

Hi ha una altra qüestió també: és una pallissa mantenir una i altra vegada la mateixa conversa cada dia amb diferents persones.

4. Que em toquin la panxa sense demanar permís

He de matissar: certes persones. La família més íntima, els amics més íntims, tenen via lliure per posar la mà a la panxa (i per preguntar sincerament com estic també XD). Curiosament, són els més respectuosos...

Hi ha gent amb qui tens una relació cordial, però no de sinceritat afectiva-emocional, amb alguns hi ha una coneixença de molts anys, d'altres de menys temps, però en tot cas són gent que de normal no ens expliquem la nostra vida i les converses són completament superficials. Em molesta que aquesta gent mostri (fingeixi?) un interès desproporcionat pel que és la relació habitual que tenim. I que em toquin sense demanar permís...jo no vaig tocant la panxa al que s'ha engreixat (de greix, no de fill) així gratuïtament i encara menys si no hi ha confiança.

Aquest punt per mi és el més conflictiu. Fins ara m'he deixat "ficar mà" amb bona cara, però per dins estic amb els pèls de punta...hauré d'aprendre a defensar-me i posar límits a aquest tipus de persones. I fer-ho sense que ningú s'ofengui...serà una missió (quasi) impossible :-S

5. Que preguntin què preferim, si nen o nena o si ja tenim noms triats.

Suposo, com en els punts 1, 2 i 3, que és per donar conversa. Entenc la pregunta, però CANSA estar responent sempre el mateix. I si a sobre respons i no els agrada la resposta, encara t'has de sentir un "no m'ho crec" o "no pot ser"...serà possible!

Per cert la resposta, encara que sembli un tòpic, és totalment certa: no tenim preferència pel sexe, només ens interessa que estigui bé de salut. Ah, i el nom el triarem quan sapiguem el sexe.
(Edito: Aquest text va ser escrit al mes de febrer de 2012. Ara ja sabem sexe (nena) i tenim el nom triat)