Primera visita amb la llevadora del CAP

El seguiment de l'embaràs amb la llevadora del CAP és tota una aventura. Per sort duia dos o tres anys llegint a fons i informant-me sobre tot allò relacionat amb l'embaràs i el part, de manera que tot el que succeeix en aquestes visites queda en anècdotes per riure, però sinó, serien anècdotes per plorar.
Sóc molt conscient que, com a tot arreu, hi ha bons i mals professionals, i la que m'ha tocat a mi deixa una mica que desitjar.

La primera visita va ser fantàstica, l'únic però (i que s'ha anat repetint en visites successives) és que la senyora no té pressa per agafar la gent a l'hora concertada i vam haver d'esperar uns 15 o 20 minuts a què es dignés a aparèixer (era visita a primera hora del matí, se li deuria haver allargat el cafè d'abans d'entrar a treballar?).

Va ser una visita de 45 minuts ben bé. Em va fer una colla de preguntes sobre antecedents mèdics meus i familiars, em va pesar i prendre la tensió, i em va preguntar quant pesava abans de quedar-me embarassada.

Pes: 61Kg
Pes abans de l'embaràs: li dic 58Kg, però realment no ho sé perquè no m'he dedicat mai a pesar-me per esport...sé que els darrers dos anys he oscil.lat entre els 58-59Kg, havia intentat perdre'n un parell corrent però res.

En la visita ens va donar el carnet d'embarassada, un fulletó sobre malalties genètiques (quin mal rotllo) i amniocentesi, i li vam plantejar algunes preguntes sobre alimentació durant l'embaràs entre d'altres coses.

Em va donar hora per treure sang, pel triple screening i per la primera ecografia de la setmana 12. També volia que em fes el test de Sullivan, en teoria perquè la meva àvia materna té diabetis tipus II (quina iaia no en té?¿?). La meva mare, en 4 embarassos mai va ser considerada de risc per a diabetis gestacional, així que no veig per què jo ho havia de ser. Així que li vaig dir que no, que preferia esperar al 2n trimestre. A més, en el primer trimestre estava menjant mooolt poc pel que sóc jo, així que el meu cos estava acostumat a ingerir poca cosa i una sobredosi de glucosa potser hauria donat un resultat poc fiable. A més, tenia un altre motiu per a no voler-ho fer al CAP: amb la llevadora del part a casa vam quedar que el control de la glicèmia el faríem amb ella en el segon trimestre, mirant el sucre en sang després d'un bon esmorzar, cosa que em sembla molt més raonable que no pas prendre's aquella solució sobresaturada de sucre que de normal no ho ingeriria mai i que sé que fa vomitar a molta de la gent que s'ho pren.

En tot cas, quan li vaig dir que preferia fer-lo al segon trimestre (no li vam dir res del part a casa i de com portaríem el control de la glucèmia), em va dir que ella creia que millor fer-ho ara, i hi va insistir unes vegades més però nosaltres ens vam mantenir ferms i al final va cedir de més o menys bona gana.