Primera visita de seguiment amb la llevadora del part a casa

Aquesta setmana hem fet la primera visita amb la llevadora que ens atendrà al part a casa.
Vam començar per comentar algunes dades personals, inclòs el meu propi naixement i lactància, relació amb la família, etc. És molt interessant l'enfocament més "personal" del tema, ja que quan s'acosta la data de sortida de comptes el que necessita la mare per poder parir és bàsicament tranquil.litat, estar relaxada. I si comences a rebre trucades cada dia preguntant si la nena ja vé, això genera una pressió psicològica (i estrès en conseqüència) que anul.la o dificulta el procés (l'adrenalina interfereix en l'acció de l'oxitocina), i això no ens interessa que passi!!
També vam comentar una mica per sobre algunes qüestions pràctiques del dia D, com algunes coses que necessitarem, però molt per sobre perquè d'això ja n'anirem parlant més quan s'acosti el moment.
Com a resultes de la visita, he començat a prendre suplement de iode. Al CAP no m'hi havien insistit tant, allà em van dir que amb sal iodada i consum de peix era suficient, però la llevadora del part a casa em va comentar que caldria prendre 14 racions de peix a la setmana per assegurar el iode necessari. Nosaltres mengem peix quasi cada dia, però no crec que fem més de 10 racions (la setmana que més), així que m'he tirat a les pastilles.
Durant la visita també vam mirar el batec de la nena, l'alçada de l'úter (dos dits per sobre del melic...que gran!!), i va palpar per detectar com estava col.locada. El culet el tenia posat ben bé al mig de la pelvis, i ens va ensenyar com tocar-lo, va ser divertit :) També em va mesurar el perímetre de la panxa i una prova d'orina, que va donar correcte.
Ah, i l'estrella de la tarda: la prova de la glucosa per detectar si tinc risc de diabetis gestacional!! Com que ens visitàvem per la tarda, em va dir que fes un dinar potent, i vaig obeir amb molt de gust jejeje Em vaig endrapar un megaplat de tallarines de pasta fresca a la carbonara, amb ceba, pernil salat (ben cuit) i superextra de formatge havarti, tot plegat acompanyat d'una bossa de cheetos i fanta de llimona casolana, "con azúcares añadidos" jeejje Teniem un tros de pastís a la nevera, però estava tan tipa que no vaig poder fer postres. En tot cas, vaig menjar una bomba d'hidrats de carboni per posar a prova la meva insulina.
La punxada va donar 96 o 98, i havia de donar menys de 130 (crec, potser era 120) per no tenir risc de diabetis gestacional, així que...prova superada!!!!!! i sense haver de passar per la ditxosa pòcima vomitiva del Sullivan XD Si aquell mega dinar no em va donar sucre alt, res del que pugui ingerir d'aquí al final de l'embaràs me'n donarà :-)
Ah, i també ens va donar els papers que haurem d'omplir per inscriure la nena al registre civil quan neixi, estan ben guardats esperant el moment :)
Fins aquí la primera visita, en general molt satisfactòria. La següent, d'aquí a un mes.