Segona visita amb la llevadora del CAP

Situo en antecedents: a la primera visita ens va dir que faríem una consulta de seguiment mensual, així que en aquell moment ja ens va donar hora per la següent (la segona). A més en la primera visita li vaig dur uns resultats d'una histologia que m'havia fet feia uns mesos, on tot era correcte i en aquell moment va dir que perfecte, així ja no caldria fer-ne cap. 

En aquesta segona visita la cosa va començar divertida:

Un altre cop ens va agafar tard, aquest cop uns 10 minuts. I no hi havia ningú abans que nosaltres...va arribar (no sé d'on) acompanyada d'una becària.
Vam passar a la consulta. Jo havia de dur unes mostres d'orina.



Anècdota 1: 

Llevadora: "Para qué venís?"
Nosaltres (atònits i amb la gota penjant): "Pues usted sabrá, que nos citó para que viniéramos hoy"
Llevadora: "Pues no sé para qué...porque todavía es temprano para escuchar el latido"
Nosaltres (arronsant espatlles i al.lucinant): "nosotros no sabemos, nos dijo que haríamos una visita cada mes y aquí estamos"
Llevadora: "Pues no sé, será para hacer la citología".

Situo en més antecedents: vaig trigar moooolt de temps a anar al ginecòleg el 2011 per fer-me la citologia que li vaig mostrar a la primera visita a la llevadora, que era correcte i ella va dir que no caldria fer-ne cap doncs. La meva reticència era perquè no m'agrada que em remenin les meves parts més íntimes, que allà només hi entra una persona que es diu "pare de la criatura". I si hi ha d'entrar algú altre, abans m'hauré hagut de mentalitzar durant un temps. Vaja, que el ginecòleg em fa més angúnia que cap dentista del món mundial

Jo (en pensament, no en veu alta): ni de conya m'obro de cames avui!!!!!!!!!!!!!!!! que no m'havien avisat!!!!! i la darrera vegada va dir que no calia!!!!!!!!! Que no penso deixar que aquesta dona em fiqui mà avui!!!!!!!!!!!
Jo (en veu alta i sense que es notés el pànic a la meva veu): "Usted dijo el mes pasado que no había que hacer citología porque tenía una hecha hacía unos meses y estaba todo correcto y que esa ya servía"
Llevadora: "Ah sí? pero no lo recuerdo. No me la debiste enseñar"
Jo (atònita altre cop per la situació entre kafkiana i de diàleg de besugs): "Sí se la enseñé, y hoy también la traigo" Li trec l'informe i l'hi ensenyo.
Llevadora: "Pues sí, veo que está todo bien. Entonces no sé por qué habéis venido"
Nosaltres (encara més al.lucinats i atònits): arronsem espatlles i li diem que ella mateixa.
Llevadora: pues bueno, vamos a pesar y tomar la tensión porque no podemos hacer nada más.
Conclusió: aquesta dona està a la parra, no es prepara les visites. I tot plegat dóna mooolt mala imatge, la veritat.

Anècdota 2: mentre anem parlant (com et trobes? mala circulació? nàusees? etc.) li dóna l'orina a la becària. Jo ni me n'adono de tot plegat, no veig què en fa la becària. Segons el D., la va posar en un aparell, que deuria ser per analitzar-ne alguna cosa. A continuació l'escena és: nosaltres asseguts a un costat de la taula, a l'altra banda la llevadora i la becària:
Llevadora: es gira d'esquenes i parla amb la becària, "cómo está"?
Becària: "bien"
Llevadora: "vale, gracias" (o alguna cosa així).
Llevadora: es gira cap a nosaltres i em diu que ara em pesarà i em prendrà la tensió, etc.
Conclusió: encara estem esperant a saber què li van mirar a la meva orina i què és el que estava bé. Com a mínim m'alegra saber que està bé, però tinc una immensa curiositat per saber què era el que li miraven!!

Anècdota 3: la becària em pesa (en aquestes balances de contrapès, que ves a saber si estan ben calibrades, i sense esperar pacientment a que el senyal s'estabilitzi)
Pes: 60.3 Kg
Llevadora (dirigint-se a mi): "esto no puede ser, hay que engordar 1Kg cada mes y tú has perdido 700g"
Conclusió: hi pot haver mil explicacions per a haver perdut 700g.
a. Pesar-se amb una roba diferent que la vegada anterior.
b. No menjar gaire a casa de les nàusees
c. Haver anat a consulta havent orinat i defecat abans de sortir de casa
d. Que la persona que m'ha pesat no hagi estat prou acurada i pacient per assegurar-se de fer-ho bé.
Reflexió de tot plegat: sort que el tema del pes no em preocupa perquè sé que és normal perdre'n una mica al principi (no perquè m'ho hagi dit la llevadoratotpoderosa, és que una té estudis i sap on trobar informació fiable en altres fonts). Penso que si jo no estigués tan ben informada o fos més sensible a la paraula de la llevadora, immediatament hauria corregut cap a casa a afartar-me de pasta i fregits per augmentar de pes i evitar la bronca a la següent visita. Cosa que penso que no hauria sigut gaire saludable...

Anècdota 4: Sobre la meva alimentació, diu que he de prendre suplements de iode, així perquè sí. Li pregunto si no n'hi ha prou amb el que ingereixo amb la dieta. Ella diu que sí, que si prenc sal iodada ajuda, però que clar, que no n'hi ha prou. Que si mengés peix sí que seria suficient.
Reflexió: per quins set sous aquesta dona assumeix, sense haver preguntat prèviament, que a casa nostra no hi entra el peix? Es pensa que som uns garrulos que no saben dur una dieta equilibrada?? Per la seva informació, li vàrem explicar que de peix en mengem quasi cada dia, és a dir, unes 7 racions a la setmana ben bé. Aquí la dona ja no va tenir arguments per fer-nos anar a la farmàcia a augmentar la despesa farmacèutica.

Fins aquí la segona visita. Déu n'hi dó!!!!