Fa temps ja que vaig començar el blog, però no sabia ben bé quin sentit donar-li. He estat també ocupada amb la feina, de manera que tampoc tenia temps per pensar sobre què escriure.
Algun dia he pensat que podria escriure tal o qual cosa al blog, però sempre em venien idees estant conduint al cotxe, o fora de casa en reunions amb amics. Després al tornar a casa, ja no me'n recordava més...
Ara però, tinc un motiu pel qual escriure, i temps també, ara que fa quasi 15 dies que m'he quedat sense feina i vés a saber quan tornaré a treballar...
El propassat dimarts hi va haver vaga de funcionaris. Jo, que no treballo i ni tan sols sóc funcionària encara però he treballat i seguiré treballant ara per ara a sou de la Generalitat, vaig anar a la manifestació. Hi havia molta gent, però parlant amb amics i companys que van fer vaga, sembla ser que molta més gent va decidir callar i acatar els abusos als quals ens estàn sotmetent (en diversos sentits).
Després al migdia, llegint els titulars dels diaris online i de les notícies a la televisió, vaig comprendre (de fet ja ho sabia, va ser una reafirmació) que fer vaga i/o manifestar-se no serveig de gaire res (ho vaig aprendre, de fet, amb la mani del "no a la guerra" quan l'Aznar era el president espanyol).
D'altra banda, la situació actual em cou tant que ja no puc quedar-me més quieta. No és aquesta la societat on vull viure. La vida només es viu una vegada, així que val més fer alguna cosa per canviar-la.
Des que tinc 18 anys pensava que la manera de canviar les coses era a través de les urnes, i per això sempre he votat en blanc o en alguna ocasió (no recordo bé) alguna alternativa similar (escons insubmisos o vot en blanc, no recordo bé). Amb el temps, però, he entes que no serveix per a gaire...un bon amic em diu que els poders fàctics (la banca, les multinacionals) impedirien qualsevol canvi del model econòmic i social.
Vist això, vist que els polítics són uns impresentables deshonestos (diuen que no s'ha de generalitzar, però és que no tinc cap prova de que sigui el contrari, que demostrin la innocència i canviaré el meu discurs), vist que la societat civil també està molt adormida (salvant honroses excepcions que sí conec), l'únic que se m'ha acudit és que si el llenguatge de manifestacions i vagues no l'entenen, potser sí que entendran el llenguatge del diner (l'únic déu que adoren i desitgen). Sóc una simple ciutadana, no gaire valenta, la veritat, perquè podria estar ficada en moviments o associacions que fan una tasca social important i no ho faig, cert. Cadascú imagino que fa el que li dicta el cor, i el meu fa temps que em xiuxiueja una cançoneta.
Aquest xiuxiueig, el dimarts al vespre, es va convertir en un crit desesperat: VAGA DE CONSUM, ja!!!!
Fins quan?? Doncs com a mínim fins que els partits polítics decideixin d'una vegada a fer net de corrupció, les "mans netes" en deia en Carod Rovira (em fa riure recordar-ho, segur que a ell també). Així doncs, quan tinguem uns polítics que portin els comptes d'una manera transparent, quan decideixin donar prioritat a la creació d'una indústria sòlida a casa nostra en comptes de basar l'economia en el sector dels serveis, quan donin prioritat a la sanitat i a l'educació (abans en deien ensenyament), quan tinguem una democràcia real i no una simulació on els que manen són els grans capitals, aleshores, deixaré de fer vaga.
Per manifestar el meu descontent no se m'acut cap altra cosa (a part de la violència, però hi estic en contra, així que queda descartat jeje) per intentar posar el meu granet de sorra. Com em recordava una molt bona amiga ahir "els petits canvis són poderosos". No sé si és cert (de fet penso que si ho és, deu ser a MOLT llarg termini) però no tinc més idees que aquesta. Tan sols procuro fer el que em dicta la consciència.
Així doncs, des de dimecres al matí estic en vaga de consum: bàsicament és
prescindir de tot el prescindible.
En el meu cas, tota activitat d'oci que impliqui una despesa econòmica, o la compra d'objectes innecessaris.
Cadascú que s'ho apliqui a la seva pròpia vida en base a la seva pròpia consciència. No seré tan prepotent com per dir a ningú amb què s'ha de gastar o no els seus diners. A la vegada també espero que ningú em vingui a tirar en cara les meves incongruències (que sé que en tinc i en tindré, però penso que més val això, encra que sigui simbòlic, que no pas quedar-me plegada de braços deixant que passin els dies i les setmanes queixant-me sense fer res de res). Intento fer-ho el millor que puc, porto només dos dies, i suposo que aniré perfeccionant l'estratègia amb el temps.
Naturalment, seguiré votant en blanc. Vot en blanc i vaga de consum són les mesures de protesta contra el model de societat que ens han imposat i del qual ja n'estic farta, que se'ns riuen a la cara.
Agrairé totes les idees i tots els comentaris sempre que siguin constructius i respectuosos.
No sé si ningú llegirà el meu bloc, però com a mínim em desfogo una miqueta de tot el que em passa pel cap jejeje
Apa fins el proper post...espero que sigui aviat!
150 g bacallà esqueixat dessalat
NOTA: nosaltres no tenim cassoles de fang, així que hem servit la sopa en bols normals i ho hem gratinat al microoones. No és ben bé el mateix però és el que hi ha, i queda prou bé!!!
INGREDIENTS 
