Macarons de gerds i de taronja

Ja fa uns quants anys que vaig descobrir els macarrons, en deuria veure alguna fotografia en algun lloc i els seus colors vistosos em van enamorar. Més tard, ara deu fer uns tres anys, vaig tenir ocasió de tastar-los per primer cop en una ocasió que la meva mare en va comprar en una pastisseria empordanesa. Totes les meves expectatives es van acomplir i vaig proposar-me d'aprendre a fer-ne. Vaig investigar per internet i com més llegia, més pànic em feia: calia fer un almíbar a certa temperatura i no tinc (ni tinc intenció per ara de comprar-me'n) termòmetre de caramel, així que ho tenia pelut. Després vaig veure que hi havia la opció de fer-los sense l'almíbar però tampoc m'atrevia perquè per tot arreu llegia que la cocció o el repòs eren tan importants i tan delicats. Ahir, però, vaig ensopegar amb un blog que explicava molt bé com fer-los amb la tècnica sense almíbar. Fa un any que tenia comprada l'ametlla mòlta, així que aquest matí m'he decidit a treure'm aquesta espina que fa tant de temps que tinc clavada (quan em proposo de fer una nova recepta, no em quedo tranquil.la fins que la faig!).

Aquí va doncs la recepta, que bàsicament és la mateixa que la de l'enllaç d'abans amb petites adaptacions per qüestions de logística:

Macarons:

100 g de clara d'ou: fa quasi una setmana que tenia tres clares d'ou a la nevera (de la recepta de la crema de vainilla), feien una mica més de 100g, i vaig treure'n amb una cullereta fins que van fer-ne 100. Les vaig treure ahir unes quantes hores a sobre la cuina perquè la intenció era fer-ho ahir al vespre, però al final no, i les vaig tornar a posar a la nevera. Aquest matí les he tret uns 10 minuts abans de començar a muntar-les. Ahir, a més, els va caure un tomàquet a dins, però no ha impedit que muntessin bé.

2 gotes de llimona (que al final han estat tres o quatre perquè se m'ha anat la mà al exprimir la llimona) 

120 g d'ametlla mòlta (de l'Àrea de Guissona concretament)

200 g de sucre glas (fet a casa, no de l'industrial que duu midó...que sembla que pot interferir pel que he llegit)

35 g de sucre blanc

colorant alimentari en gel

Per al farcit:

Essència de gerds

La pell d'una taronja ratllada

2 C/ Melmelada de gerds

2C/ Melmelada de taronja

Mantega (mitja tassa)

Sucre glass (dues tasses)

Crema de llet (una cullerada)

Primer que res, cal barrejar el sucre glas amb l'ametlla en un bol. Teòricament s'ha de mesclar amb algun robot de cuina que no tinc o tamissar. No he fet cap de les dues coses, ho he remenat amb una cullera de fusta.

Després: muntar les clares a punt de neu amb les gotes de llimona, primer a mà i quan comença a blanquejar, amb les varilles elèctriques afegint-hi gradualment el sucre blanc fins que quedi un merengue consistent.

Posar una tercera part de l'ametlla dins el merengue i remenar perquè quedi ben integrat. Afegir el segon terç i procedir igual i finalment la resta d'ametlla i integrar-ho.

En aquest punt, he posat la meitat de la massa en un altre bol.

Bol 1: gust de taronja: hi he posat colorant perquè quedi taronja i la meitat de la pela d'una taronja ratllada.

Bol2: gust de gerds: hi he posat unes tres gotes d'essència de gerds i colorant rosa.

Bol1: he posat la massa en una màniga pastissera. Paper vegetal en dues safates de forn i he anat posant cercles de massa de 2-3 cm de diàmetre espaiats un parell de cm entre ells amb la màniga pastissera. Després he colpejat la safata contra el marbre per fer emergir bombolles d'aire de la massa i les he punxat amb un escuradents. Després: deixar reposar la massa una hora (hi ha receptes que diuen que 15' és suficient, però hi ha gent que per anar amb presses li han sortit malament i m'he volgut curar en salut).

Bol2: igual procediment.

Un cop la massa ha reposat, s'han de coure al forn a 135ºC uns 15-20'. La veritat és que cada forn és un món, i 

al final he vist que al meu amb 125-130ºC era suficient.

Un cop fora del forn, s'han de deixar reposar una hora abans de treure-les de la safata, però jo no ho he fet. No sé quina diferència faria.

Farciment:

barrejar la mantega amb el sucre glas i la crema de llet. Aquí he repartit la massa en dos bols, en un hi he posat la melmelada de taronja, la meitat de la pela de la taronja ratllada i colorant taronja. A l'altre, melmelada de gerds, un parell de gotes d'essència i colorant rosa.

Ara només cal farcir els macarons enganxant dues meitats amb la crema al mig i deixar-los reposar mínim 24h.

Tomàquet amanit

Avui he collit els primers tomàquets, per fi!! M'ha costat decidir-me, al principi em feia pena collir-los. Després vaig pensar que el destí dels fruits és caure i podrir-se, així que en realitat no hi ha motius per tenir mala consciència :-)

He decidit que la millor manera de celebrar la primera collita, seria degustar-los en una amanida només de tomàquet:

Hem tallat els tomàquets a rodanxes, he agafat unes quantes fulles d'alfàbrega (també de collita pròpia) i les he trinxat juntament amb una dent d'all, oli d'oliva verge i crema de vinagre balsàmic. Tot plegat ha servit per amanir les rodanxes de tomàquet i per acabar de posar-hi el toc final, unes virutes de parmesà i una mica de sal maldon.

Conclusió de tot plegat: una amanida boníssima!! Els tomàquets estaven molt dolços i gustosos. Seguim esperant que en madurin més per a poder seguir degustant els fruits del nostre humil hortet.

Entrevista a Joaquim Vicent, osteòpata, a El Periódico

Gente corriente

Joaquim Vicent: "El sufridor tiene más números para tener desequilibrios"

Jueves, 17 de febrero - 00:00h.

-¿Magia en las manos?

-La única magia me la da la pasión por lo que hago. Desde pequeño quería ser lo que soy o futbolista.

-O vértebras o pelotas.

-Sentía curiosidad por la fisiología y la biomecánica. Y me fascinaba que el dolor tuviera solución. Pronto tuve claro cómo quería funcionar.

-¿Cómo quería funcionar?

-Quería salir de la idea común de ir al síntoma. Eso era como quedarse con la primera capa de la cebolla y yo deseaba llegar a la causa original de un desequilibrio.

-¿Lo logró?

-Entendí que el cuerpo humano es un todo relacionado. Por ejemplo, una hernia de hiato puede estar relacionada con un problema lumbar.

-¿De veras?

-La idea de buscar la causa original que provoca cualquier desequilibrio es de Michel Stéphan. Él evitó la intervención en más de 9.000 casos documentados de hernia discal previstos para quirófano. Me hablaron de él, lo localicé y le dije que necesitaba conocerle. Aceptó y acabó confiándome sus conocimientos.

-O sea, que usted no solo endereza huesos.

-Lo de menos es el acto osteopático de regular la postura. Tratamos a personas, no a enfermedades. Así, frente a una migraña, miraré cómo están la biomecánica, la postura visceral, el metabolismo, las emociones. Y una parte muy importante a tener en cuenta es la boca.

-¿La boca dice?

-La boca está relacionada con todo el cuerpo. Cada diente está conectado a través del sistema nervioso con una parte visceral. Una mala posición dental puede afectar a otra parte del organismo. A muchos pacientes que vienen con dolor de espalda les pido una radiografía de boca.

-Entonces, esto suyo no tiene nada de espiritual.

-Esto es una continuación de la medicina tradicional. Tenemos fama de que solo llegamos a ciáticas o cervicales, pero las posibilidades de un osteópata son infinitas. Cuidamos a la mujer que no le viene la regla, al recién nacido -debería ser obligatorio por las disfunciones que se crean durante el parto-, a quienes tienen problemas digestivos y respiratorios, fibromialgia...

-Difícil de abordar la fibromialgia.

-Michel Stéphan diría que la fibromialgia tiene una cura inmediata.

-¿Usted qué dice?

-Que detrás de la fibromialgia suele haber un aspecto emocional importante, pero también un desequilibrio en el organismo, con disfunciones digestivas, presencia de cándidas... Hay que estudiar obligatoriamente la boca y hacer un trabajo multidisciplinar ajustado al historial de vida.

-Oiga, ¿y qué más ha aprendido?

-El doctor David Vinyes, mi otro gran maestro, me ha mostrado el camino de la terapia neural, que trabaja sobre el campo interferente que puede haber en el organismo. Cualquier irritación sobre la red nerviosa (cicatrices, infecciones, estrés) puede hacer aparecer síntomas en cualquier parte del organismo.

-No se enoje, pero ¿qué hay que hacer para no caer en sus manos?

-(Ríe) Tener higiene de vida.

-¿Y eso cómo se hace?

-No hay que pensar constantemente en los problemas, comer bien, dedicar tiempo a los nuestros y a nosotros mismos. El cuerpo tiene una capacidad adaptativa infinita, le puedes dar la caña que quieras, pero hay una letra pequeña y en algún momento te pasará una factura.

-Si eres un sufridor, lo tienes fatal.

-Todos llevamos una mochila de emociones, y cuando está llena, puede salir en forma de dolor, de enfermedad. Pero el tamaño de la mochila depende de cada uno. El sufridor es aquel que tiene más números para tener desequilibrios. Su nivel de acidez es elevado y eso comporta la degeneración articular o visceral.

-¿Qué le haría a un sufridor descalabrado?

-Un análisis celular. Si vemos que el grado de acidez es desmesurado, aplicamos una técnica para sacar la fibrina, que es la que evita que el oxígeno entre en las células.

-Curiosidad. ¿A usted quién le endereza?

-Me sé depurar. Una manera cómoda de limpiarme es combinando frutas por la mañana, evitando el café con leche, haciendo una cena suave, ayunando a veces... Aun así, entre los 20 miembros del equipo de Arvila nos cuidamos. Tome nota de la web: www.centromedicoarvila.com

Novetats a l'hort

A mitjans de gener, hi va haver un tomàquet de la tomaquera més "vella" que em va semblar que tenia un color "no tan verd". Pensava que seria un reflex del color de la meva roba...Aquell mateix vespre, aquell "no-tan-verd" era ben bé un "tirant-cap-a-ataronjat". Aquí va començar una cascada de colors que es van anar contagiant als tomàquets del mateix ramell i després al següent pis. Un mes més tard tenim això:

El primer pis ja és tot madur i el segon té tomàquets verds, taronges i vermells.

Pel que fa a una tomaquera més joveneta, fa aproximadament una setmana que també ha començat a virar colors en el primer pis de tomàquets:

Aquests encara estan en els tons verds i ataronjats.

Pel que fa als enciams, ara són "baby" però amb una mica de cara i ulls. En cas de necessitat podriem ja tallar-ne algunes fulles per fer amanida:

En tenim uns tres com aquest. N'hi ha més però estan més petitons encara.

Finalment, ara que estem a tocar de l'inici de la primavera, he estrenat un dels regals de reis: un pack per cultivar herbes aromàtiques. Tot ecològic: la terra (hummus de cuc, fibra de coco, nutrients) i les llavors (cibulet, julivert i alfàbrega). Molt mono, vé amb una minijardinera d'acer inoxidable amb la seva safata i tot i uns palets de fusta per escriure-hi el nom del que sembrem:

D'esquerre a dreta: cibulet, alfàbrega i julivert.

Segona collita d'espinacs

Els espinacs han anat creixent i ja ens ha permès de tornar-ne a collir:

Alguns ben crescuts, d'altres més baby

La primera collita els vam fer saltejats al wok, però es van coure massa i van quedar en un no-res.
En aquesta ocasió els vàrem menjar crus, i teniem bons motius:
-Salmó fumat a la nevera a punt de caducar.
-No teniem enciam.
Conclusió: amanida d'espinacs amb salmó fumat, tomàquet, panses i formatge de cabra regat amb crema balsàmica de Mòdena.

La passió per la dansa oriental

Aquest és el primer cop que escric sobre la dansa. Pensava que aquest tema em motivaria per escriure més posts però ara per ara no he trobat res que em semblés interessant d'explicar.


Així avui aprofito per dues coses.


U: la setmana passada va ser el Festival Internacional de Dansa Oriental de Barcelona, que organitza la Munique. Donat l'elevat preu de les entrades de la gala internacional, i que la G. ballava amb les Su'ud a la gala nacional, amb les noies vam anar a veure aquest espectacle. Va estar molt bé, però vaig poder constatar que tot i els vora 5 anys que porto fent dansa, encara em manca "culturitzar-me" més: va ballar una noia que té una acadèmia a Madrid. Em va semblar que ballava estrany (de vegades feia la sensació que no seguia el ritme ni tan sols)...naturalment no em va agradar aquesta. Suposo que hi ha estils d'oriental que no sóc capaç d'apreciar encara...(l'altra opció és que realment ho estigués fent de pena, però mirant el seu cv a la seva web no fa la pinta que sigui així, ja que hi diu que és una mega-crac de la dansa).


DOS: Per a somriure una estona: la setmana passada a l'acadèmia vaig agafar el nou número de la revista Con Oriente. A les pàgines finals hi ha un article que val la pena reproduir perquè realment em vaig sentir identificada. Tradueixo del castellà:


ETS UNA ADICTA A LA DANSA ORIENTAL?


1. Quan tens l'armari ple de vestits de dansa i gens de roba per anar a treballar. 
2. Quan algú vol seure a casa teva i tu li treus un coixí o una esterilla.
3. Quan t'importa que la gent anomeni allò que balles dansa oriental, raks o fusió...
4. Quan ignores el teu marit que et crida: Són les 3 del matí, deixa el coi de vestit i torna al llit!
5. Quan no coneixes el darrer de Lady Gaga però sí el darrer de Hossam Ramzy amb aquesta m'hi identifico plenament. Podem afegir a la llista Nancy Ajram o Tamer Hosni.
6. Quan saps què és un ney.
7. Quan també coneixes un músic que el toca.
8. Quan la decoració de casa teva sembla una tomba faraònica.
9. Quan la teva mascota s'amaga cada cop que treus els cròtals. (d'aquests no en tinc, ni d'uns ni dels altres)
10. Quan has invertit temps en llegir aquesta llista.


QUAN SAPS QUE ETS UNA BELLYDANCER?


1. Quan l'aspirador s'obstrueix amb tants lluentons, monedes i boletes de vidre que hi ha per terra. (ja he après a no posar-me els mocadors més dolentots per estar per casa, així evitem l'escampadissa de monedes i abaloris)
2. Quan cantes en veu alta en una llengua que no entens.
3. Quan fa fred, vibres excessivament per entrar en calor. (jejejejeje)
4. Quan fas una coreografia de dansa oriental mentalment amb cada cançó de la ràdio.
5. Quan el teu armari sembla un mercat egipci. (el meu concretament és egipci-persa)
6. Quan els teus fills saben què és un "shimmi". (canviem "fills" per "parella" i podem afegir-hi els camells, entre d'altres)
7. Quan mous el maluc mentre esperes a la cua. (culpable!)
8. Quan balles dansa oriental en un club de salsa. (o qualsevol tipus de club...)
9. Quan la gent del fòrum t'entén més que la teva família. (per sort no visto fòrums! així que romanc incompresa jejej)
10. Quan el to del teu mòbil és un tema "oriental". (encara no he arribat a aquest extrem, però és una bona idea!)
11. Quan comences a dir-li "habibi" al teu marit.

Brownie de xocolata

Aquesta recepta de brownie de xocolata l'he feta un parell de vegades en els darrers quinze dies, i en ambdues ocasions ha triomfat. Gràcies a la meva mare que la va trobar i em va passar l'enllaç:







De collita pròpia, jo hi afegeixo un glassejat com a cobertura: faig un almíbar amb la mateixa quantitat d'aigua que de sucre (200 ml aprox, un got d'aigua) i quan ja està una mica espès (bullir-lo a foc fort entre 5-10 minuts) retiro del foc i hi tiro un tall de mantega d'un dit de gruix (o dos). Remeno bé i queda com una crema de caramel no gaire espessa. Punxo la superfície del brownie encara calent i amb un pinzell unto tota la superfície amb la cobertura. Per acabar, una mica de fideus de sucre de colors per donar-li un toc de color.


L'almíbar en sí no té sabor, però en el meu cas sí que en tenia, a castanyes. De fer els marron glacé em va sobrar molt d'almíbar i per no llençar-lo el vaig reaprofitar fent la cobertura dels brownies. Així doncs, ens podem plantejar de fer un almíbar de sabors (amb ratlladura de llimona, de taronja, amb essència de vainilla...).

Bunyols de bacallà

Tot i que el bacallà a casa nostra és consumit principalment per Quaresma i a l'estiu, penso que uns bons bunyols de bacallà són fantàstics per a qualsevol àpat de l'any :-)


Tinc una recepta de "cruixents de bacallà", molt semblant als bunyols però amb patata també. La qüestió és que volia fer els cruixents però aquest matí no tenia temps suficient per elaborar la recepta, així que he canviat els plans i ho he deixat en uns simples bunyols.


La recepta l'he tret de la revista "Sabors" del Caprabo.


Ingredients (per 4 persones o 3 molt afamades):


150 g bacallà esqueixat dessalat
250 ml llet
100 g mantega
150 g farina tamissada
4 ous ecològics o del nº1
2 dents d'all picades
2 cullerades de julivert del balcó, picat
oli d'oliva per fregir


Preparació:


Escalfar la llet amb la mantega i una mica de sal (jo no n'hi he posat perquè trobo que el bacallà ja té prou gust salat).
Quan bulli, abaixar el foc i tirar-hi la farina de cop. Remenar amb una cullera de fusta.
Quan quedi una massa compacta, retirar del foc i remenar una mica més fins que es refredi lleugerament (ja que no volem que els ous es coguin amb l'escalfor).
Afegir els ous un a un remenant amb les varetes, de manera que fins que no quedin cada un ben integrat a la massa no hi tirem el següent.
Afegir els alls, julivert i bacallà. Triturar amb el minipimer per tal que quedi ben homogeni.
Escalfar oli en una paella. Amb una cullereta de postres fer boles de massa tirar-les a la paella perquè es fregeixin (el foc ha d'estar mig-fort. Si el tenim al màxim quedaran torrats de fora i crus per dins).  Mentre es fregeixen, anar removent, s'aniran inflant i quan estiguin torradets, retirar-los.

L'hort del balcó

Fa un mes del darrer post. Les plantes han anat creixent i donant fruit, que encara està verd. La tomaquera més gran ja té dos inflorescències amb fruit (verd), i de les més petites, 4, n'hi ha dues que ja estan en flor també.

Pel que fa als espinacs, estan tan atapeïts que els costa créixer. Em penso que en colliré uns quants perquè els altres tinguin més espai.

L'alfàbrega ens està regalant unes amanides delicioses: tomàquet madur tallat a rodanxes cobert de la següent vinagreta: oli d'oliva extra verge + vinagre balsàmic + un grapat de fulles d'alfàbrega ben picades + all picat. Per acabar de donar el toc final a l'amanida li tirem per sobre una mica de sal maldon i encenalls de parmesà. Un entrant senzill però espectacular!

El julivert va treient brots nous, i anem tallant branques per a tot allò que calgui: taboulé, seitons en vinagre, rovellons saltejats, bunyols de bacallà...

També tenim novetats: pastanagues i enciams. Estan molt juntets, així que un dia d'aquests els haurem d'esclarir. De moment, però, els deixo fer.

Ah, i tornant a les tomaqueres: resulta que el dia que va fer tant de vent, una de les tomaqueres es va tombar tant que la tija es va partir per la meitat, no del tot, però quasi. La posava dreta però igualment amb els dies es va començar a pansir-se. Així que li vaig donar un cop de mà, un recurs desesperat: vaig amuntegar terra per sobre d'on estava trencada, amb l'esperança que treiés arrels des d'aquella alçada de la tija (a uns 4 dits per sobre el nivell normal de la terra). Doncs bé, aquesta és una lluitadora, i ha tret arrels caulinars!!!! Va passar encara uns dies pansida, però poc a poc ha anat recuperant la turgència i ara ja està tota cofoia. Estic molt contenta per ella.


Deixo aquí algunes fotografies de l'estat actual del nostre petit hort (el boli és per poder tenir una referència de la mida de les coses):

Els primers tomàquets!

Els espinacs (baby, perquè encara són petitons)

Aquí hi tenim els enciams i pastanagues

Una altra de les tomaqueres amb flors i algun tomaquet incipient

Vista general de tot l'hort

Entrevista a Josep Pàmies a La Contra de La Vanguuardia

Cal fer-ne difusió!!

El senyor Josep Pàmies és un pagès de Balaguer que cultiva i promou plantes medicinals. Ens explica unes quantes veritats sobre el món en què vivim.
Clicant a aquest link hi trobareu el text de l'entrevista:

Entrevista a Josep Pàmies en La Contra de La Vanguardia

Unes fotos de l'hort

Actualitzo la galeria fotogràfica amb l'evolució de les plantes vàries que tenim als balcons:

Les incipients flors de la tomaquera

Espinacs, encara són baby

Sopa de Ceba

Un plat deliciós que hem descobert fa uns mesos però que encara no haviem provat de cuinar.

Ingredients (2-3 persones)

3 cebes grosses

60g de mantega

2 cullerades de farina

brou (bullir herbes pel brou, una carcassa de pollastre o un quart de gallina i un os de pernil, o com s'acostumi a fer el brou cadascú, naturalment...aquest d'aquí és el nostre)

vi de xerès

farigola

quatre torradetes de pa de barra

formatge emmental

Preparació:

posar la ceba i la mantega en una cassola. Estovar la ceba fins que enrosseixi, sense que es cremi.

Afegir la farina i anar remenant.

Afegir un raig de xerès (no en tenia i li he posat una barreja a ull de martini i rom. No crec que sigui el mateix, ho hauré de provar altre cop ben fet)

Afegir el brou (a ull, comptant que és per 2 o 3 persones) i la farigola.

Deixar bullir una estona i servir en cassoletes de fang.

Posar-hi les torrades i cobrir-les amb el formatge ratllat.

Posar al forn a gratinar.

Servir

NOTA: nosaltres no tenim cassoles de fang, així que hem servit la sopa en bols normals i ho hem gratinat al microoones. No és ben bé el mateix però és el que hi ha, i queda prou bé!!!

Evolució de l'hort

Carbassera: darrerament va agafar fongs i vaig haver d'amputar 4 o 5 fulles. Paral.lelament ha tret varis capolls, uns 5 o 6, però no progressen, per algun motiu n'hi ha dos que ja s'han avortat :-(( em penso que no menjarem carbasses.
Espinacs: ja tenen quatre o cinc fulles...més aviat fulletes, són petitones. A veure si faig algunes fotos i les penjo aviat.
Tomaqueres: la que està sola en un test gran fa uns dos pams i se li veu un inici de branca de floració!!! Es compten quatre capolls una mica més grans (0.5cm) i dos de minúsculs. Les de les jardineres, una va morir. Una està raquítica i la resta van fent, no progressen gaire, suposo que és per la competència.
A més, tenim noves tomaqueres: són de les llavors dels tomàquets de la portera. Vaig posar les llavors en remull perquè vaig llegir per internet que la llavor de tomaquera s'ha de preparar per assecar retirant-li la part gelatinosa deixant-la en remull. Bé, volia doncs assecar-les per plantar-les al març i resulta que van començar a germinar dins l'aigua. Així doncs no vaig tenir més remei que plantar-les, ja tenen un parell de fulles o tres. No sé si aguantaràn, ja que ara hi ha menys hores de sol i comença a fer fresca.
Julivert: Preciós!!!
Alfàbrega: Comença a florir per fi!! A més fa quinze dies vaig retirar les fulles més gegantines, com una pagesa collint al camp, amb un bol gran d'amanida. El vaig omplir tot!! després les vaig posar en una bossa zip-lock i cap al congelador s'ha dit!
Romaní: Sense novetats, poquetes flors i un està una mica raquític.
Menta: segueix florint però a un ritme més baix. Ja no hi vénen tants insectes (un dia vaig matar un tigre...brrrrrr!).
Tamarindes: Van fent. Com que estan en testos petits, no progressen gaire però ja m'està bé ara per ara.
Jacint: té arrels però no treu fulles encara.
NOVETATS:
Una nova planta misteriosa: d'una llavor semi-arronyonada i color beix ha brotat una espiga que sembla una mena d'espàrrec esquifit de 2-3 cm d'alçada. Ni idea de què deu ser!!!! Ara que ja havia resolt el misteri dels tamarindes, apareix una nova planta-incògnita.
Alls: a les jardineres on hi ha els romanís hi vaig enterrar una dent d'all a cada una. Fa uns dies van brotar, hi ha dues o tres fulles de més d'un pam de llarg. Ara no sé què s'ha de fer...com sabré quan hi haurà una nova cabeça d'alls allà sota?¿?
Plagues: els espinacs i l'alfàbrega tenen algunes fulles foradades però no veig cap cargol enlloc. La tomaquera gran té una fulla que no té ben bé forats, és a trossos que la fulla està com amb un forat però que té un tel transparent. Ni idea de què li deu passar.

Choux salats amb alvocat i pesto

Fa unes setmanes em vaig comprar el llibre La Biblia Vegetariana. No he tingut ocasió encara de fer-ne gaires receptes, només un dia vaig fer una pizza d'escalivada i la recepta de la massa la vaig treure d'aquí.

Per circumstàncies vàries, a la nevera no hi tenim gaire tall aquesta setmana, de manera que amb la quantitat de verdures i llegums que sí que tenim (afortunadament!), m'he posat a fullejar la Biblia a veure què podriem fer-ne de tot plegat.

Així que per sopar hem menjat un menú vegetarià (que no vegà, eh?!): Falafels i lioneses salades.

Els falafels han sortit bons però no gaire agraciats, quan tingui dominada la recepta ja la penjaré. De moment poso aquí la dels Choux salats, que és fàcil, ràpid i deliciós!!!!!!!!!!!

Ingredients per la pasta choux:

125 ml d'aigua

50 g de mantega

75 g de farina tamissada

2 ous

50 g de formatge de bola, ratllat (la recepta original és amb cheddar però no en tenim)

1/2 cullereta de mostassa (jo n'he posat à l'ancienne, el llibre no especifica de quin tipus però segurament sigui de la de dijon normal i corrent)

Procediment:

Preescalfar el forn a 200ºC

Posar l'aigua i la mantega en un pot al foc. Quan la mantega estigui fosa i l'aigua comenci a bullir, retirar del foc i abocar-hi d'un cop la farina.

Remenar bé amb una cullera de fusta fins que quedi una massa homogènia.

Afegir un ou, remenar fins que s'integri. Afegir l'altre ou i remenar fins que s'integri bé. 

Afegir el formatge ratllat i la mostassa, remenar bé que quedi ben repartit.

En una safata de forn untada amb oli (jo ho poso sobre una làmina de silicona), posar-hi porcions de la massa amb una cullereta de postres, fent fileres. Que no estiguin a tocar una de l'altra perquè creixeran una mica. Millor deixar 2-3 cm d'espai entre cada muntanyeta de massa.

Posar al forn uns 20-30 minuts, fins que les lioneses es vegin daurades i fermes. Jo les hi he tingut uns 25 minuts.

Deixar refredar en una reixeta, partir-les per la meitat amb un ganivet i farcir:

Ingredients pel farciment:

1 alvocat

2-3 cullerades de pesto (el pesto el faig amb fulles d'alfàbrega acabades de collir, pinyons picats, all picat i oli d'oliva, ben barrejat tot)

2 culleradetes de suc de llimona

sal i pebre negre

Posar-ho tot junt en un recipient i triturar amb el minipimer.

Farcir les lioneses amb aquesta massa.

Bon profit!!

Clafoutis de dàtils

Aquesta és la recepta amb què participo al concurs de Cocina Para Emancipados.

INGREDIENTS                                                 

250g de Dàtils Medjool dessecats

2 ous

150ml de llet

100ml de nata líquida

100g de farina

100g de sucre

Melmelada de móres (casolana!)

MATERIAL

Minipimer, bol o similar, motllo de tarta

PREPARACIÓ

Preescalfem el forn a 200ºC (el meu forn és rarillo i jo ho faig a 170ºC amb dalt, baix i turbo).

Desossem els dàtils i els partim en 4 trossos.

Untem el motllo amb mantega.

Col.loquem els dàtils tallats a trossos repartits uniformement al fons del motllo.

Posem la resta d'ingredients tots junts en un bol i ho batem amb el minipimer.

Aboquem la massa al motllo, sacsegem una mica perquè quedin els dàtils ben repartits.

Posem al forn 15'-20', fins que al punxar del centre surti net.

Quan li quedi poc per estar fet, treiem un moment del forn, posem per sobre una capa de melmelada de móres i el tornem a ficar al forn perquè s'acabi de fer.

Treure, deixar refredar una mica, desmotllar i ja està a punt per menjar!!! es pot menjar tebi o fred.

Fideuà!

Aquí tenim una altra recepta, copyright del meu pare.
Hi ha controvèrsia sobre què és la fideuà i el rossejat de fideus. Segons a quins llocs la fideuà és una cosa o una altra, i com la paella, admet múltiples variants.
En tot cas, això és el que a casa diem fideuà i a molts restaurants també serveixen com a tal.
Aquesta és una recepta excel.lent que encara no he vist igualada enlloc!
Comencem amb els ingredients (per a 3 persones):

250g fideus cabell d'àngel
500ml fumet
3 dents d'all
1-2 cayenes (al gust, com més, més picant) 
oli
10 gambes de Palamós o 20 gambón argentino de la Sirena (en el segon cas cal doblar la quantitat perquè li doni el mateix gustet).
Sípia a tires o sencera. A ull, una ració de sípia per cap.
NOTA: l'excel·lència d'aquesta recepta està a les gambes. Sense unes bones gambes no hi ha res a fer. El meu pare insisteix en que siguin només de Palamós. Certifico que quan la fa ell així, és la millor fideuà del món amb diferència. Com que la meva butxaca no dóna per tant, faig servir gambón argentino congelat de la Sirena i per compensar n'hi poso més quantitat. Puc dir que queda quasi idènticament bona!


Preparació:
Aixafar una mica l'all. Posar amb un raig d'oli a la paella l'all, la caiena també aixafada i les gambes (amb una mica de sal per sobre). Fer les gambes a foc mig vigilant que no es cremi l'all. (Paral·lelament, fregim la sípia a daus en una paella a part, ja que treu molta aigua i se'ns bullirien les gambes.)


Retirar-ho tot de la paella, que quedi només l'oli on hem fregit les gambes. Ara vé la part més feixuga però necessària per a l'èxit del plat: pelar les gambes i  aixafar els caps perquè treguin tot el suquet.


Amb l'oli que queda a la paella i el suquet dels caps de les gambes, fregir els fideus a foc mig-fort. Anar remenant fins que enrosseixin. Tirar el fumet i que coguin els fideus. Quan estiguin quasi fets, tirar-hi la sípia i el suquet que ha tret, afegir-hi també les gambes pelades i tallades a trossets. Remenar fins que s'acabi de fer.
Per acabar, posar al forn amb el grill perquè quedin els fideus de punxa cap amunt. (jo això no ho faig perquè la paella que tinc no la puc posar al forn).
Aquest és el resultat, servit amb una mica d'all-i-oli:

Seitons en vinagre

Inaugurem la secció de cuina amb un clàssic: seitons en vinagre.
La recepta és la que utilitza el meu pare, que em penso que la va treure d'algun lloc d'internet.
Comencem amb els ingredients:

1 Kg de seitons, frescos de la peixateria, sense cap i espina. 
750 ml vinagre de vi blanc
15 g de sal
50 ml d'aigua


Els seitons la peixatera te'ls neteja però si no, també és fàcil fer-ho a casa: arrencar el cap amb les mans mateix, buidar les vísceres, obrir una miqueta amb els dits al costat de l'espina i resseguir-la fins a la cua separant la carn. Estirar de l'espina sentit cap-cua i llestos!


Preparació:
Passar una aigua als seitons que quedin ben nets i escórrer-los.
Escalfem l'aigua amb la sal al microones. Jo ho faig ja dins el recipient on es marinaran els seitons (en un bol de pyrex, el de la foto), després hi afegim el vinagre.
Anar posant amb cura els seitons un a un, ben oberts, dins el recipient amb el vinagre i deixar marinar 45'. Si són molt petits, estaran fets potser en 30', si són molt grossos, com en aquest cas dels de la foto, els vaig haver de tenir en vinagre una mica més d'una hora.
Passat aquest temps, escórrer el vinagre, eixugar els seitons una mica i posar-los en un recipient amb oli d'oliva i picada d'all i julivert.
I ja està!! així de fàcil :-)
Per servir, amb un raig d'oli d'oliva verge extra i picada d'all i julivert:

Misteri resolt!

Aquest cap de setmana he fullejat un llibre molt interessant: La Biblia Vegetariana (no recordo el nom de l'autora, era anglosaxona).
En aquest llibre es descriuen multitud d'ingredients, i entre ells vaig veure la foto d'un fruit que és igual que el que vaig plantar i que ha donat les plantes misterioses. He investigat per internet, i...EUREKA! 


Al balcó de casa hi estan creixent 5 tamarindes! La mala notícia és que poden arribar a fer 20m d'alçada. De moment hi caben, però els haurem de recol.locar quan creixin!!

Carbasseres

Durant el cap de setmana, dues de les tres carbasseres han florit. Ahir al vespre, tota emocionada vaig córrer cap al balcó només entrar a casa, allà estaven les dues, amb unes flors taronges enormes.


M'hi apropo bé, per fecundar-les (així menjarem carbassa!), i vinga buscar l'estil, que només veia pòl.len per tot arreu. Me les vaig mirar les dues pel dret i pel revés i efectivament: les dues eren flors masculines. Així no anirem enlloc!! La pregunta clau ara era: són plantes monoiques o dioiques? Era hora d'anar a dormir, així que vaig decidir mantenir la incògnita fins avui al matí.


Aquest matí, després de mirar els nomenaments (no hi ha hagut sort), la següent cosa a fer era investigar sobre la flor de la carbassa: segons la wikipedia, cada planta fa flors masculines i femenines. Així doncs monoiques però amb flors unisexuals. Millor, així no és que tingui dos mascles florits. Simplement el que necessito és que cada peu em faci més d'una flor, que coincideixin en floració masculines i femenines i després només caldrà ajudar-les a fecundar.


Pega: estan en testos tan petits que són plantes raquítiques.
Sol.lució: trasplantar-les a un test més gran, que ja tenia comprat. 


Primer he anat a buscar l'adob de cavall que tenia encarregat a la floristeria de sota casa, i després l'he barrejat amb la terra que em quedava a una proporció de 60-40 aproximadament (ho he fet força a ull), hi he tirat una mica de guano (potser era excessiu? ni idea, espero que no) i apa, canvi de test. 
Pobreta, la primera ha perdut la flor en el trasplantament (que ja s'estava assecant), però té un altre capoll a punt, així que si s'obre abans que es marceixi la masculina de l'altra i resulta ser femenina encara tindrem sort!


Sobre la tercera carbassera: aquesta mentre erem a Turquia va florir i marcir, la flor ja s'havia caigut quan vam arribar a casa del viatge, així que ha estat completament inútil. Ja tenia un test gran, i és la única que té diverses fulles en codicions (amb una mica de pugó però està més o menys sota control), així que confio que ara amb l'adob de cavall i el guano també torni a florir.
Seguirem ben de prop la progressió de les carbasses.


Espinacs: no han brotat encara
Tomaqueres: la que està sola en un test gran ha crescut considerablement el cap de setmana. Les de les jardineres, algunes han crescut força i d'altres segueixen igual de nanes. Associo el creixement sobtat a l'addició de guano el divendres al vespre.
Julivert: igual que abans de marxar el cap de setmana, ok.
Alfàbrega: ha suportat bé el cap de setmana, esplèndida però sense flors.
Romaní: tres floretes en un dels dos. Pobrets estan bastant demacrats però són bons lluitadors.
Menta: segueix florint i florint envoltada d'un eixam d'insectes pol.linitzadors.
Arbres misteriosos: van creixent i estan esplèndids tot i que no els hi dedico gaire atenció. Tinc una sospita de què podrien ser...
Jacint: el bulb que tenia abandonat sobre una de les jardineres de romaní ha tret una arrel. És una bona notícia.